L’Audiència de València ordenava ahir la immediata posada en llibertat de Ricart, després de deliberar durant diverses hores sobre la incidència que poguera tenir sobre l’únic condemnat pel crim d’Alcàsser, la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans de derogar la doctrina Parot.
A les 17.39, amb el cap cobert amb un passamuntanyes i vestit amb una dessuadora blanca, eixia de la presó d’Herrera de la Manxa (Ciudad Real), on ha estat reclòs des que va ser detingut en 1993, l’endemà que foren trobats els cossos de Miriam, Toñi i Desirée.
A la porta de la presó no l’esperava ningú, excepte un nodrit grup de periodistes, a les preguntes dels quals es va negar a respondre i a qui va tractar d’evitar mentre era acompanyat per la Guàrdia Civil fins al taxi que des de minuts abans l’esperava.
Ricart es va dirigir des d’allí a l’estació de Mazanares, on va agafar, segons han informat fonts de la Policia Nacional, el primer tren que passava, en direcció a Jaén, encara que va decidir baixar a l’estació de Linares-Baeza.
Allí, l’esperava un cotxe amb dues persones que es va dirigir cap a Madrid. En declaracions al programa Espejo Público, d’Antena 3, que aquesta cadena emetrà en exclusiva el dilluns, Ricart ha assegurat ser “un cap de turc” i ha afirmat que el que li van fer a les xiquetes “no té perdó de Déu”.
Ricart, que ha passat 21 anys a la presó, va ser detingut al gener de 1993 i condemnat a 170 anys de presó.
Miguel Ricart ha sigut titllat d’agressiu, antisocial i narcisista, i encara que no té cap trastorn mental de tipus psicòtic, sí ratlla el límit de la psicopatia. Ha passat la meitat de la seua vida a la presó d’Herrera de la Manxa, on li van concedir un segon grau que va ser anul·lat després que el fiscal el recorreguera per considerar que era un subjecte “agressiu i antisocial” que tenia altes possibilitats de reincidència.
