Així, participar en protestes no comunicades davant el Congrés, el Senat o els Parlaments autonòmics, tot i que no s’estiguen celebrant plens a l’interior, passarà a considerar-se una infracció greu, penada amb multes entre 1.001 i 30.000 euros, quan inicialment es pretenia sancionar amb multes de fins a 600.000 euros.
Les “vexacions, amenaces, coaccions i injúries” a policies, així com gravar i difondre imatges i fotos dels agents que puguen suposar algun “risc per a la seguretat”, passen de ser considerades infraccions greus a lleus, sancionades amb multes entre 100 i 1.000 euros.
Entre les conductes amb sancions més greus es manté la pertorbació molt greu de la seguretat ciutadana en actes públics, espectacles esportius o culturals i en solemnitats i oficis religiosos; així com la convocatòria de protestes en jornades preelectorals.
Amb aquesta nova legislació, el Govern converteix en infraccions administratives alguns dels nous mètodes de protesta, que s’han incrementat en els últims anys per l’augment de la conflictivitat social, i cerca d’aquesta manera poder castigar accions com les protagonitzades pel 15M que, malgrat haver-les perseguit policialment, la majoria no han rebut sancions en els tribunals.
Quan la nova llei entre en vigor, no solament es podrà penar protestes com la de la coordinadora 25-S enfront del Congrés dels Diputats, sinó que també es posarà límit a l’enregistrament d’imatges d’actuacions policials que en els últims mesos han donat a conèixer possibles abusos.
Interior crearà un fitxer en el qual registrarà les persones que incorren en infraccions de la llei de Seguretat Ciutadana, amb l’objectiu -assenyala el Govern- de “apreciar i valorar la reincidència”, així com per a tenir-los en compte a l’hora d’atorgar permisos administratius com el de tinença d’armes.
Aquesta informació ha sigut publicada a La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
