Antonio, que des de fa cent i molts dies escriu en el seu blog les incidències que sota el títol de Diario de un Perroflauta Motorizado registra durant dues hores diàries a peu de carrer i en el transcurs del qual se li uneixen alguns companys i amics amb la seua pancarta en la mà, va lliurar la setmana passada aquesta al·legació, dirigida al Delegat del Govern a Aragó:
Senyor Delegat del Govern d’Espanya a Aragó:
En relació amb el seu escrit de data 5 de novembre de 2013 sobre Procediment Sancionador – Acord d’inici conforme l’expedient 7112/2013 (nº registre 91637/RG 3174454) en el qual se’m comunica l’inici d’expedient sancionador per la meua presumpta responsabilitat en negativa a abandonar el portal de la Consellera d’Educació, exposa i al·lega el següent:
1. Em sorprén que vosté em sancione amb una multa de fins a 300,51 euros adduint com a constitutiva de l’esmentada suposada infracció la meua presumpta responsabilitat en els fets que es relaten. He de dir-li que la meua responsabilitat no és presumpta, sinó plena, doncs qualsevol altra alternativa fregaria la irresponsabilitat. Conscient, lliure i responsablement em plante des de fa sis mesos en el portal de la Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, perquè la responsabilitat amb la qual vull comportar-me cada dia de la meua existència m’impel·leix a clamar, mitjançant un senzill cartell, per la necessitat de l’escola pública i contra les retallades en l’àmbit educatiu que perpetra irresponsablement el Govern del qual vosté és Delegat. No entenc com vostè i aquells que tenen càrrecs de responsabilitat política poden assistir a la tragèdia de centenars de milers de famílies que amb prou faenes poden alimentar adequadament els seus fills o manquen de mitjans per a sufragar el cost dels llibres de text, o desencadenar l’indignant fet de les desenes de milers d’estudiants universitaris que no poden continuar els seus estudis per raons econòmiques. No entenc com vosté i la consellera aragonesa d’Educació, moguts per la mateixa responsabilitat que pretén imputar-me com a falta, no estan al meu costat i al costat dels milers i milers de ciutadanes i ciutadans que advoquen per una escola pública laica i de qualitat per a totes i tots en igualtat de condicions, portant cartells i protestant per tanta injustícia i per una política que està portant a una bona part del país a quotes que ratllen la pobresa. Senyor Delegat del Govern d’Espanya a Aragó, sóc responsable i em declare responsable dels fets referits en el seu escrit. Permeta’m dir-li que, des d’aquesta mateixa lògica, és possible assenyalar la flagrant irresponsabilitat de molts dels polítics i governants, entre els quals vosté es troba.
2. Centra vosté la meua presumpta responsabilitat en la negativa a abandonar el portal de la consellera. Com he dit i repetit reiteradament als agents denunciants que sovint m’han anat sol·licitant la identificació al llarg d’aquests sis mesos, tinc la plena i ferma voluntat de seguir cada matí de l’any, de dilluns a divendres, d’11 a 13 hores (horari d’hivern, per a pal·liar el rigor hivernal), en el portal de la consellera. El dia dels fets objecte de la denúncia, els agents denunciants (dos furgons de la Policia Nacional per a dues persones denunciades) solament van adduir com a motiu que estaven complint ordres dels seus superiors, la qual cosa constitueix, al meu judici, un esquàlid argument (d’ordres complides i d’obediències degudes està replet l’infern). Em pregunte així mateix, senyor Delegat del Govern, per què ha tardat vosté sis mesos a sancionar un fet i una situació que diàriament esdevenien i segueixen esdevenint en la via pública. Potser calga afegir a la seua irresponsabilitat política una ostensible negligència en l’acompliment de les seues funcions com a Delegat del Govern.
3. Resulta curiós, per no dir indignant, que es manifeste tanta sensibilitat per una suposada intromissió en les circumstàncies personals i la intimitat d’algú (en aquest cas, de la consellera aragonesa d’Educació), quan s’està lesionant drets fonamentals de la ciutadania (particularment, la infància i la joventut) per l’acció i/o l’omissió de polítiques de no pocs responsables? polítics. Atempta contra la raó elemental que un governant interprete que s’infringeix la llei si una persona està apostada en el portal d’una casa situada en plena via pública, quan les seues pròpies decisions o les dels seus col·legues comporten unes retallades salvatges en beques, ajudes, recursos, infraestructures, professorat, serveis i personal auxiliar que afecten l’estómac, el cervell i el total desenvolupament físic i mental dels estudiants, i que penetren així en la intimitat dels seus menjadors, els seus plats, els seus dormitoris, les seues cuines i els seus comptes d’estalvi.
4. Vostè m’ha classificat també com a infractor d’una Llei Orgànica sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana. Tinc coneixement que vosté ha emprat aquesta mateixa Llei per a sancionar furiosament pacífiques accions ciutadanes, però em pregunte si vosté disposa d’altres eines i vies polítiques que no siguen la detenció, la identificació, la sanció i l’acabament en tribunals de ciutadanes i ciutadans que es limitaven a exercir i reclamar els seus drets. Atenint-nos als fets, hauria de vosté plantejar-se aquest assumpte molt seriosament.
5. Res a dir, ha d’estar vosté en el seu dret d’incoar un expedient sancionador que estime oportú. Per la meua banda, li informe que resulta sorprenent que el Govern del qual vosté és Delegat multe accions com les que pacíficament i diàriament efectue, però indulte, protegisca, justifique o maquille accions delictives de gruixut calibre perpetrades per persones poderoses i influents, que en bona part han portat el país a la situació d’emergència en què es troba i que, en alguns casos, pertanyen o han col·laborat estretament amb el Partit Popular.
6. Desconec la quantia de la multa, si vosté finalment decideix executar la sanció. Prec, en qualsevol cas, que transmeta als seus superiors que facen el possible perquè la banca retorne al poble com més prompte millor els 41.300 milions sostrets al poble i provinents dels diners públics per al rescat dels paranys i els deutes de les entitats financeres o els més de 108.000 milions d’euros de deute il·legítim de l’Estat (segons dades de 2010). Amb aqueixos diners hi hauria sobradament per a beques de menjador, beques per a material escolar, baixada substancial de taxes, professorat suficient i adequat, ràtio alumnes/aula racional, atenció a la diversitat, i perquè vostés no retallen més en allò que no deuen, etc.
Aquesta informació ha sigut publicada en la Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
