RTVV / L’oposició descarrega el puny i Fabra posa la galta

Un mer tràmit. Per a tots. En això consistí ahir la sessió de control al president, centrada en el tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). L’oposició descarregà el puny i Fabra posà la galta, pur múscul després d’una setmana d’hematoma continu. Res més. “Ha fet un ús partidista, indecent i antidemocràtic”, li ventà Antonio Torres, síndic socialista. I prosseguí enèrgicament: “incrementaren el nombre de treballadors per donar cabuda als endollats, manipularen i censuraren amb comissaris polítics i permeteren l’endeutament escandalós que ha sobrepassat els 1200 milions d’euros”. “¿Quina és la seua responsabilitat?”, li bufà Josep Moreno, també del PSPV.

Cap ni una. Segons Fabra, la culpa del tancament de RTVV és de l’exdirectora general de l’ens, Rosa Vidal, dels sindicats i dels partits de l’oposició. “Ara volen aferrar-se a la pancarta, però el que han fet és torpedinar Canal 9, denigrar-lo i que no es veiés”, hi amollà tot recomanat l’esquerra “fer examen de consciència”. Es tracta del particular món al revés d’Alberto Fabra on, per exemple, l’estat del benestar consistix a deixar en el carrer 1700 treballadors. “Volem prioritzar i preferim fer escoles i hospitals”, puntualitzà. “¿Quines?”, li preguntà Mireia Mollà, de Compromís. I el silenci feu créixer la protesta a la part esquerrana de l’hemicicle.

“¿Ha calculat el impacte social?”, qüestionà Enric Morera, síndic de Compromís, que xifrà en 4500 els treballadors d’un sector audiovisual en estat de ruïna. Però tampoc no hi hagué resposta. Igual que dimecres amb la compareixença de José Ciscar, vicepresident i artífex del tancament. Ni tampoc s’escoltaren massa arguments la setmana passada durant les hores àlgides de la davallada. Sempre el mateix missatge de contestador automàtic: “Volem fer hospitals”, “defensen l’estat del benestar”, “la culpa és del PSOE”. Una consigna que feu reaccionar la desganada bancada del PP amb uns aplaudiments més propers al instint de supervivència que al ferm convenciment.

Mentrestant, l’oposició exhibia tot tipus d’impotències. “¡Gürtel! ¡Valmor! ¡Triskel!”, escridassava en peu el diputat de Compromís, Fran Ferri, com invocant les forces ocultes de la mitologia escandinava. Els crits arrancaren Alejandro Font de Mora de la seua son decimonònica. El longeu diputat s’incorporà de colp. “¿En quina legislatura estic?”, semblava preguntar-se amb la mirada aigualida pel desfici. I a dalt, la tribuna de personalitats, copada per partidaris del PP, de jaqueta negra i aire sòrdid, esdevenia en batalló de convidats al sepeli.

“¿Per què no vol negociar?”, reprengué els discurs Marga Sanz, portaveu d’Esquerra Unida, acarada a un Fabra esculpit en marbre, gel i tot tipus de material impenetrable. “Les sentències no es negocien”, balbucejà exhaust el cap del Consell, qui encara soltà l’enèsima reiteració: “Sé del dolor de molta gent, però l’estat del benestar està per damunt de tot”. Això provocà l’entrada en tromba de Sanz: “¿Es pensen que no tenim passat ni memòria? Parlen de l’estat del benestar quan s’han dedicat a retallar en beques, privatitzar hospitals, desnonar famílies o donar de menjar a la trama Gürtel. Ratllen una prevaricació pròpia de la delinqüència política”. I acte seguit, conclogué amb entonació deductiva: “No és RTVV, sinó el seu govern qui deuria fondre’s a negre”.