Aquest nou producte, que conjumina la cuina tradicional valenciana i la tecnologia més innovadora, és a punt d’eixir al mercat amb el nom de “Paelles artesanes Amparín” i ideat per l’empresa Devalencia Gourmet Food amb la col·laboració de Food Design, una empresa emergent o “spin off” de la Universitat Politècnica de València (UPV).
Carlos Martínez va estudiar Història de l’Art i el seu soci, Rafael Baixauli, treballava en el sector del moble però el seu afany per dignificar un producte tan emblemàtic com la paella valenciana i facilitar el seu consum els va portar a ‘l’aventura d’emprendre’, com comenten.
Martínez explica que l’envàs, que es vendrà al públic per menys de nou euros, conté la llauna amb el brou i els ingredients i un saquet d’arròs, i està prevista la versió de paella de pollastre, de pollastre i conill i, en breu, també la de marisc i l’arròs a banda.
“Està en el punt d’afegir l’arròs -ja porta fins la sal, el colorant i el pebre. Ací tallem el procés i s’enllauna. El consumidor compra l’envàs i quan posa el brou a bullir afegeix l’arròs i té la paella llesta en dihuit minuts”, relata l’empresari.
Reconeix que els ha ‘costat molt’ donar amb aquesta fórmula, i assegura que “no es pot fer res més artesà i propietari” i promet que fins i tot quan obris la llauna, “fa olor de paella”.
En un parell de setmanes el producte es podrà comprar ja en la secció ‘gourmet’ de grans magatzems i els distribuïdors ja estan oferint la paella en les seues àrees d’influència a l’Estat espanyol i en destinacions com Anglaterra, Veneçuela, Itàlia i Aràbia Saudita.
Rafael Baixauli (e) i Carlos Martinez (d) mostren les llaunes de paella. /EFE: Biel Aliño
Dedicada a l’alimentació tipus ‘gourmet’ tradicional valenciana i elaborada artesanalment, Devalencia Gourmet Food ha usat per a la paella només productes de la terra i d’alta qualitat, sense conservants, espessants ni potenciadors del sabor.
Per a aconseguir l’esterilització i envasament del brou, la carn i la verdura en les condicions més òptimes de textura i sabor, han comptat amb l’ajuda de l’empresa Food Desing.
Segons el gestor de productes d’aquesta “spin off” de la UPV, Javier Martínez Montsó, l’objectiu final és clar: “No distingir si la paella l’ha fet la meua mare el diumenge a casa o l’he treta de la llauna. I açò s’ha aconseguit”.
L’investigador explica a EFE que les indústries d’alimentació per a esterilitzar els productes alimentaris usen normalment equips que treballen a altes temperatures i a pressió, els anomenats autoclaus, que impedeixen el posterior creixement microbiològic.
“Hem cercat els paràmetres que garantisquen l’estabilitat microbiana del producte i donen un tractament que esterilitze i preserve la qualitat del producte per a aconseguir-ne un de màxima qualitat i que no es desvirtue”, afegeix.
Els clients volien que la paella que exporten ‘represente fidelment’ a la valenciana i que quan el plat es reproduïsca a Estats Units o el Regne Unit no estiga desvirtuat i diguen: ‘açò és la paella dels valencians’.
“L’objectiu és que els clients es mengen una paella igual que fem els diumenges a casa amb els amics”, assenyala Martínez, qui destaca ‘l‘escrupolós procés’ de selecció de la carn, la verdura o l’oli.
Al costat de la defensa de la tradició i l’artesania en l’elaboració, els empresaris han apostat també per la innovació, ja que han cuidat al màxim el procés industrial d’esterilització i envasat perquè els productes cuinats es mantinguen estables i poder gaudir-los com si es tractara d’una paella recentment cuinada.
