“La sentència respon a l’única demanda presentada contra Nova Galícia Banc SA entre els mesos de febrer i maig d’enguany”, segons ha apuntat el despatx d’advocats Ortega&García, representant dels demandants.
La resolució suposa la primera pugna judicial que aquesta entitat bancària perd al País València, després que el client acceptara la quitació, segons les mateixes fonts.
El criteri adoptat pel jutge se suma al d’una altra sentència en el mateix sentit dictada recentment en Ribadavia (Orense), la qual cosa per al gabinet de lletrats obri una via d’esperança als tenidors de preferents de Nova Galícia que hagen fet la quitació i no s’atrevisquen a reclamar la resta en via judicial, doncs aquest cas obri un precedent.
La parella valenciana reclamava inicialment 74.000 euros invertits en preferents, menys la rendibilitat bruta ja cobrada d’aquests valors financers (al voltant de 14.000 euros), encara que va rebaixar la petició a 28.770 euros després de recuperar 45.200 euros en un bescanvi amb el banc.
Al setembre de 2009, el matrimoni va signar amb la Nova Caixa Galícia un contracte de participacions preferents, després de la insistència d’un empleat que després va ascendir a director de la sucursal i que els va assegurar que oferia un producte “amb garanties i rescatable en tot moment”.
Segons sostenia en la demanda, en l’operació, en la qual va adquirir 85 participacions, no se li va oferir informació veraç, ometent, entre altres, el risc del valor financer ofert i donant-li a signar l’ordre de compra per la part del document on no constaven les característiques del producte.
Va al·legar, a més, en aquesta part el seu perfil ultraconservador, sense haver invertit abans en productes de risc ni tenir coneixements en matèria financera i en el recorregut de la seua reclamació, va remetre cartes a l’entitat i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors per a intentar arribar a una solució amistosa.
Segons considera acreditat el jutge, el matrimoni, tots dos integrants zeladors de professió, “manca d’experiència inversora i no havia invertit en valors financers fins la data”. També destaca que, malgrat el perfil del matrimoni i algunes de les respostes ofertes en el test d’idoneïtat per a l’operació, l’enquesta el va considerar convenient.
Així mateix, conclou que no hi va haver informació precontractual sobre el producte i que el consentiment prestat per a la compra va estar “viciat per error per la mateixa actuació incorrecta de la demandada en la contractació del producte”.
“Per a considerar complides les obligacions de l’entitat, no és suficient la informació donada en el moment de la signatura de l’ordre, informació a més, en molts aspectes complexa, doncs l’essencial és que l’actor coneguera realment el producte i el risc real que assumia abans de la contractació”, estima el jutge.
En aquest cas, entén que va resultar “clarament insuficient la labor de recerca desenvolupada pel banc de cara a l’operació, màxima quan, després del test de conveniència i malgrat la indicació de la nul·la experiència inversora, es recomanava al client l’adquisició producte”.
