Aquesta platja ha patit un accelerat fenomen de regressió a causa, possiblement, d’espigons i actuacions en altres municipis costaners de les comarques del Nord, i a hores d’ara el que queda de platja és una mínima franja molt a prop del mateix poblat pescador, quan fa poques dècades la distància era considerable.
Això ha ocasionat entre altres fets, que el poblat quedara incorporat ara dins del domini marítim-terrestre quan abans no ho estava.
Les ‘regeneracions’ practicades fins ara, consistents en dipositar tones i més tones de sorra i material divers, han esdevingut literalment llançar els diners al mar, ja que en cada temporal el mar s’ho tornava a endur i deixava la platja encara en pitjor estat.
La proximitat del LIC de praderes de posidònia, o del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, així com les innombrables restes arqueològiques de l’entorn (algunes sota l’aigua), han fet que mai s’haja permés cap actuació seriosa per estabilitzar la platja.
En l’actualitat però, s’estan efectuant en distints punts del litoral iniciatives com els espigons perpendiculars, o els esculls artificials que aposten per regeneracions sostenibles i respectuoses amb la platja i els ecosistemes marins.
