El fòssil en què s’ha observat aquesta patologia va ser cedit per al seu estudi a la UAB, juntament amb altres restes fòssils del jaciment de Cova Foradà, i posteriorment traslladat a l’IPHES per a l’estudi dental. L’estudi caracteritza els neandertals com una espècie amb un ampli ventall d’adaptacions al medi i de recursos fins i tot, en el camp de la medicina pal·liativa.
L’eliminació de restes de menjar que ha quedat entre les dents està associat al gènere ‘Homo’ des de fa molt de temps, ja que fins i tot s’ha documentat en dents d”Homo habilis’, espècie que va viure fa entre 1,9 i 1,6 milions d’anys. Ara, però, una nova investigació, basada en les restes fòssils d’un neandertal, ha demostrat, a més, que aquest homínid feia servir també els escuradents per calmar el dolor produït per algunes malalties bucals com la inflamació de les genives.
Així es constata en l’article ‘Toothpicking and periodontal disease in a Neanderthal specimen from Cova Foradà site (Valencia, Spain)’, que publica la revista PLOS ONE, en la seua edició del 16 d’octubre. L’han realitzat Marina Lozano, Carlos Lorenzo i Gala Gómez, membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en col·laboració amb Maria Eulàlia Subirà, professora i investigadora d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i José Aparicio de la Diputació Provincial de València.
En aquesta recerca es relacionen les marques d’escuradents en molars de neandertals amb la malaltia periodontal. La investigació va evidenciar que les restes maxil·lars presentaven porositat, un tret característic de deteriorament per malaltia periodontal, i pèrdua d’os en els alvèols -on estan inserides les dents-, amb una reducció de la massa òssia d’entre quatre i vuit mil·límetres, de manera que les arrels de les dents, normalment a l’interior dels alvèols, quedaven exposades.
La recerca ha conclòs també que el neandertal no tenia càries ni havia patit abscessos, tot i que les dents conservades presentaven un gran desgast, fruit d’una dieta abrasiva, basada en aliments durs i fibrosos. La seva cronologia no està clara, però es pot assegurar que és un neandertal de fa aproximadament entre 150.000 i 50.000 anys.
La investigadora de l’IPHES Marina Lozano ha explicat que aquest individu, en un intent d’alleugerir les molèsties que li ocasionava la malaltia periodontal, amb una important inflamació de les genives que molt sovint és sagnant, “tindria moltes molèsties i va utilitzar un escuradents de manera sistemàtica”.
“És molt possible que se li quedessin fragments d’aliments entre les arrels dentals i les genives i que intentés extreure aquestes restes de menjar per calmar el dolor”, assegura la investigadora. A més, la inflamació de les genives per si mateixa també provoca sensació de tenir un “cos estrany” sense que aquest existisca, la qual cosa hauria fet, segons l’estudi, que el neandertal emprés l’escuradents amb més freqüència i intensitat i que això li causés dos solcs interproximals, és a dir, a la zona de contacte entre dues dents adjacents.
Els casos de solcs dentals ocasionats per escuradents són nombrosos entre els neandertals i generalment no estan associats a cap malaltia dental. “No obstant, en el cas de Cova Foradà l’escuradents no va ser emprat tan sols com a una primitiva forma d’higiene dental, sinó que està associat a una patologia dental i a un intent d’alleugerir el dolor, i és el que el fa singular”, conclou Marina Lozano.
