Vicent Torrent, Manolo Miralles, Miquel Gil…. han estat les icones de la Nova Cançó, amb Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Paco Muños, Els Pavessos, Lluís Llach, Lluís Miquel i els quatre Z, Carraixet, Josep Lluís Valldecabres….i Andreu Valor, Òscar Briz, Pau Alabajos, Feliu Ventura, la Gossa Sorda, Obrint Pas…
Al Tall, sempre amb nosaltres!
En plena dictadura, quan els drets nacionals i la vertebració del nostre Poble eren somnis plens d’utopia, els amics d’Al Tall ens van ajudar a creure que els somnis poden fer-se realitat! Les cançons d’Al Tall, moltes d’elles presentades amb els preciosos dibuixos de l’alcudià Manuel Boix, ja formen part de la nostra història i de la nostra cultura.
Al llarg de 38 anys, Al Tall ens ha donat motius d’esperança i d’il·lusió col·lectiva. Al Tall ha fet renàixer l’alegria a “la Marina i la Ribera, l’Horta, els Ports i la Safor, Vall d’Albaida, la Costera, la Plana de Castelló”. Per als jóvens i per als majors dels anys setanta i huitanta, els d’Al Tall van despertar en molts de nosaltres “la consciència col·lectiva” del nostre Poble, ja que, alhora que rescataven la nostra manera tradicional de fer música, també reivindicaven l’ús normal de la nostra llengua.
En el comunicat fet públic per Al Tall, el grup s’acomiada “amb satisfacció i nostàlgia”, després de trenta huit anys de festa i de lluita!
València: Vicent Torrent
En el CD “Vergonya, cavallers, vergonya” que Vicent Torrent li va regalar a mon pare, hi ha una dedicatòria del mateix Vicent, que diu: “Al mestre Josep Lluís Bausset. Gràcies per tot el que has fet”.
Amb el mateix sentiment de gratitud, també jo vull dir-li a Vicent Torrent i als altres membres del grup: Als mestres d’Al Tall. Gràcies per tot el que heu fet i tot el que ens heu donat!!
I cada any, en acostar-se el darrer diumenge d’octubre, recordarem amb Al Tall, que hem d’eixir “a la carretera, que cal aplegar-se al Puig”.