Aquestes organitzacions, a més, faciliten el finançament a empreses i associacions de l’economia social i solidària que, sota els paràmetres convencionals troben dificultats de finançament en bancs i caixes. Segons el Baròmetre de les Finances Ètiques i Solidàries, l’estalvi ètic va créixer un 60% durant el 2012 i compta ja amb 100.000 usuaris a l’Estat espanyol.
Amb l’objectiu d’augmentar la difusió d’aquest tipus de projectes, s’ha dut a terme aquest dimarts a Barcelona la jornada Alter Finance, organitzada per entitats com la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i la revista cooperativa Alternatives Econòmiques, entre d’altres. En l’esdeveniment celebrat a l’espai CaixaFòrum s’han presentat cinc projectes que porten temps en funcionament i ja han demostrat ser una alternativa viable als sistemes tradicionals de crèdit de les entitats financeres.
La cooperativa Arç ofereix serveis integrals d’assegurances a cooperatives, empreses de l’economia social i solidària i de l’àmbit associatiu. “El món de les asseguradores és fonamental en la inversió. Actualment s’inverteixen prop de 2 bilions d’euros anuals a Europa”, ha explicat Jordi Vila, membre de la cooperativa. Arç ha assegurat ja a més de 1.500 empreses amb els paràmetres que fixa el segell ètic: foment de la sostenibilitat social i ecològica, i transparència.
Volta als orígens
“L’objectiu és promoure l’ús dels diners al servei de les persones i tornar a la pràctica ètica i solidària pròpia del mutualisme original”, ha explicat Vila. És a dir, permetent als clients saber on s’inverteixen els seus estalvis i garantint que la inversió solament es realitze en projectes amb contingut social i mediambiental. En l’actualitat ha assegurat ja a 1.500 empreses per un valor superior als 5 milions d’euros.
Miquel Miró, director de la fundació Seira (creada per la federació de cooperatives de treball), ha exposat el projecte Fes Gest, una xarxa de grups de gestió de l’estalvi per al desenvolupament de l’economia social. “El projecte reclama la nostra participació activa. Som nosaltres, a través del nostre exercici com a treballadors i consumidors, els que podem ajudar a canviar les coses”, ha assegurat Miró.
Es tracta d’una experiència de clubs d’inversors que ja existeix a França des de fa 30 anys amb el nom de CIGALES, i que consisteix que grups reduïts de 15 a 20 persones ajunten uns estalvis comuns per a invertir en projectes del seu entorn. “Si som capaços de portar la comptabilitat d’una AMPA, som més que capaceços de portar un grup d’estalvi”, ha mantingut Miró. El projecte està ideat per a entorns rurals, basat en la confiança i el coneixement mutu, i compta amb el suport del Servei d’Ocupació de la Generalitat i del Fons Social Europeu.
Banca regulada ètica
Com a banca regulada opera el projecte Fiare, iniciat fa 7 anys i que compta amb una base social de 4.500 socis. Fins al moment, només gestiona dipòsits d’estalvi i préstecs a entitats de l’economia social i solidària, però després del procés d’integració amb la banca ètica cooperativa italiana Banca Popolare Ética, esperen oferir serveis com el d’un compte corrent a partir del pròxim any.
“El banc italià té com a data màxima per a pronunciar-se el 4 de desembre d’enguany, així que esperem que durant el primer semestre de 2014 puguem activar aquests serveis”, ha explicat Clara Soler, integrant de Fiare. L’ampliació del projecte permetrà també que els clients puguen retirar els seus estalvis en caixers automàtics i ampliar el nombre d’oficines més enllà de les tres actuals a Bilbao, Madrid i Barcelona.
Braç a braç amb Fiare treballa la cooperativa de serveis financers Coop57, que compta ja amb cinc projectes autònoms a Andalusia, Aragó, Catalunya, Galícia i Madrid. “En Coop57 no existeix la figura del client, sinó la del soci. El soci col·laborador, persones que ofereixen el seu estalvi, i el soci de serveis, entitats que reben el finançament”, ha relatat Xavier Teis. Tant el tipus d’interès amb què es donen els préstecs com la retribució de qui inverteix els seus estalvis, es decideixen en conjunt. “Són processos col·lectius que trenquen paradigmes”, ha sentenciat Teis.
Comunitats autofinançades
Finalment, Francesc Tort ha presentat l’experiència de les comunitats autofinançades (CAF), que ja existeixen en multitud de països. En aquest cas, el projecte no serveix per a finançar a tercers sinó als mateixos membres de la comunitat. “Jo sóc membre d’una CAF en la qual estem dos catalans i nou mexicans. Començàrem l’any passat i portem estalviats quasi 2.000 euros”, ha explicat Tort.
L’objectiu de la CAF és ajuntar un grup de persones que pose els seus estalvis en una caixa comuna, amb la qual els membres puguen obtenir préstecs per a fer front a necessitats puntuals de finançament. “Aquesta és una de les claus de l’èxit de les comunitats xineses i ha funcionat des de fa molts anys en països africans”, ha assegurat Tort. “És un sistema basat en els llaços de confiança i pot servir també per a emprendre negocis i projectes conjunts”.
