En concret el deute es divideix en 44 milions corresponents als serveis públics de gestió privada, pendents de cobrament des de novembre de 2012; 40 milions dels serveis d’accessibilitat social, pendents de cobrament des del mes de desembre de 2012; nou milions corresponents als bo-residències, pendents de cobrament des de gener de 2013; i 9,3 milions corresponents a serveis que presten a les residències i serveis d’atenció als més grans del sector solidari (Llars).
La directora d’Aerte, María José Mira, ha apuntat que “la situació per la qual travessen tots els centres i residències, deu mesos seguits sense cobrar, es fa cada vegada més insostenible a mesura que el deute s’acumula”, per la qual cosa “tenen serioses dificultats per a pagar no només als seus professionals, sinó per a poder seguir desenvolupant uns serveis d’assistència de qualitat a més de 22.000 persones dependents al País Valencià, en la seua majoria majors i discapacitats”.
María José Mira ha subratllat que, a més, “molts centres estan pagant alts interessos a les entitats bancàries a les quals, a falta de finançament de l’administració, han hagut de demanar prestat, fent així però insostenible la seua situació”. “Rar és el dia que no contacta algun associat amb nosaltres per problemes d’embargaments o sancions d’hisenda”, ha lamentat.
La situació del cobrament al sector de la dependència és “especialment greu” al País Valencià, on, segons Aerte, la mitjana de temps sense cobrar és quatre vegades superior a la mitjana.
“Situació asfixiant”
“Això, unit que no s’ha abonat el deute integrat en la primera fase del pla de pagaments a proveïdors, al costat de l’ajornament del pagament d’una altra part del deute establert per a la segona fase de l’esmentat pla, fa que la situació per a moltes residències i els seus dependents siga asfixiant”, ha denunciat.
En aquest sentit, Mira ha afegit que “l’administració central no pot donar ja més l’esquena al País Valencià, tot i que les nostres empreses han estat un referent a seguir per altres comunitats en diferents models de col·laboració sociosanitària amb l’administració”.
