En la segona sessió del judici que se segueix contra Fabra per tràfic d’influències, suborn i frau fiscal, Vicente Vilar, imputat en la causa, ha canviat la versió que ha mantingut fins ara i ha assegurat durant la seua declaració davant la sala que no vol “clavar a Carlos en un embolic que no es mereix”.
La causa contra Fabra es va iniciar al desembre de 2003 després de la querella que va presentar l’empresari i que denunciava que li havia pagat al llavors president de la Diputació i del PP de Castelló per les seues suposades gestions davant el Govern central per a agilitzar la concessió de llicències per als productes fitosanitaris que fabricava.
Vicente Vilar ha assegurat hui que va ser la seua exdona la que va lliurar, primer 30 milions de pessetes i després 25 a Amparo Fernández, exexposa de Fabra, per un “agraïment”.
L’expropietari de l’empresa de productes fitosanitaris Naranjax ha assegurat que Vives i Fernández eren “dues dones cobdicioses”. Vilar ha fet aquestes declaracions a preguntes de la Fiscalia Anticorrupció sobre la seua relació amb l’expresident de la Diputació.
L’empresari, que es troba complint presó després de ser condemnat per violació de la seua dona en 2003, ha comparegut emmanillat i el magistrat li ha demanat en nombroses ocasions que se centrara a respondre a les preguntes evitant “circumloquis”.
Vicente Vilar ha dit que no va iniciar aquest procés “per a fastiguejar Carlos Fabra sinó perquè la Justícia tinguera en compte tot el que hi havia entorn de la denúncia de violació”, per la qual finalment va ser condemnat a més de deu anys de presó. Vilar va enviar a Fabra una carta amb frases com: “Has cobrat molts milions per tràfic d’influències”, però hui ha dit que eixa afirmació “no és veritat” i que la missiva la va remetre “enfadat” perquè el llavors president de la Diputació no li va agafar el telèfon quan el va cridar després de ser acusat de violació.
Carlos Fabra, hui durant el judici.
Tot va ser “una ensalada familiar” i després de la violació, ha relatat, “el vaig cridar -a Fabra- una infinitat de vegades durant diversos dies” i, en no contestar, li va enviar un missatge que resava: “Véns a per mi, jo aniré a per tu”. Vilar ha afirmat que la seua exdona -de qui ha dit que és “molt més cobdiciosa” que ell- va fer els pagaments per “agraïment” a Amparo Fernández i perquè “havia arribat a la conclusió que amb ella arribaria molt lluny”.
Fernández, ha assegurat, va rebre el primer dels pagaments a casa de Vilar, de 30 milions de pessetes, i un segon de 25 milions que li va portar Vives a Fernández a Orpesa.
Pel que fa als pagaments que van realitzar a Carmacas, l’empresa de Fabra i Fernández, des d’Artemis, propietat de Vives i Fernández, Vilar ha assegurat desconéixer “per què es van fer” i que la seua dona li va dir que “volien facturar alguna cosa”. L’empresari ha reconegut que va acudir, al costat de Fabra, a una reunió amb la llavors ministra de Sanitat, Celia Villalobos, per a “informar-la sobre els retards en les llicències” però, després que Fabra li explicara el tema a Villalobos, aquesta els “va traure del despatx” sense deixar-los “dir ni mu”.
Posteriorment, ha relatat que els llavors secretari d’Estat d’Hisenda, Juan Costa, el diputat del PP Juan José Ortiz, i Carlos Fabra, es van reunir amb l’exministre d’Agricultura, Jesús Posada. Poc després, ha explicat Vilar, va cridar Ortiz i li va dir que s’havia aprovat la llicència per a un dels productes, i un mes després, ha aclarit a preguntes de la UCE, es va realitzar el primer pagament de 30 milions de pessetes.
