El projecte lingüístic de centre genera moltes incerteses

Les comunitats educatives han de recuperar l'esperit dels primers moments de la implantació dels programes d'ensenyament en valencià
27 gener 2013 01:00h
RedactaVeu / Alberic

Aquesta setmana, a la biblioteca del CEIP Rafael Comenge d'Alberic, van haver de fer proveïment de cadires per acomodar les quasi 80 persones que assistien a la xarrada Com fer el projecte lingüític de centre  i que representaven més de mig centenar de centres educatius de la comarca de la Ribera i de la Costera. La xarrada formava part de la jornada de debat Punt de Trobada, una activitat més de la 28 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera.

Per això, Antoni Carratalà, alcalde d'Alberic, població amfitriona de la Trobada d'enguany, va voler saludar els reunits "per animar-los a continuar treballant i esforçant-se per garantir la continuïtat de l'ensenyament en valencià, un model d'ensenyament -va afegir- que ha donat fruits excel·lents els últims trenta anys".

En la primera intervenció, Joan Cortés, president de la Coordiandora de la Ribera, va assegurar que "el projecte lingüístic de centre, no és un simple procediment administratiu sinó que, segons quins resultats, pot representar una OPA hostil, fent un símil borsari, que devalue els 30 anys d'experiència dels programes d'ensenyament en valencià i realitze un trànsit a un altre model on la qualitat educativa no estiga garantida i on el valencià, com a llengua vehicular d'aprenentatge, recule moltes dècades enrere i perda l'arrelament social de què graudeix actualment".

 "És per eixe motiu -va apuntar- que les comunitats educatives, claustres i AMPAs, han de recuperar l'esperit i les energies dels primers moments de la implantació dels programes d'ensenyament en valencià per impedir que això passe".

Al seu torn, Emili Gascó, secretari d'Escola Valenciana, va explicar el procés de negociacions amb la Conselleria i va remarcar que "tot i que Escola Valenciana és ja un referent social de la lluita d'un País per la dignificació del seu idioma, cal també reconéixer el treball que han desenvolupant les universitats valencianes i l'Acadèmia Valenciana de la LLengua, la qual, amb el seu president al davant, Ramon Ferrer, han donat suport a les nostres esmenes al decret i ha fet pinya amb les organitzacions polítiques, socials i culturals del nostre País, en contra d'un decret que és una desficaci".

Alternativa al decret

A continuació, Jaume Fullana, de la comissió d'educació d'Escola Valenciana, va explicar, ajudat per un power point, el procediment telemàtic per a elaborar el projecte lingüístic de centre i, sobretot, va assenyalar que "Escola Valencia havia elaborat el seu model d'educació plurilingüe, redactat per Vicent Pascual, una alternativa al decret que no impedia que ara, davant este procediment telemàtic, s'assumira la iniciativa de fer una guia per assessorar els centres".

Jaume Fullana, davant les informacions contradictòries procedents d'inspecció educativa, va explicar que si "el procediment té algun avantatge és el de tindre ocasió de debatre als claustres, a les AMPAs, als consells escolars i al carrer, que el valencià és una de les poques garanties de qualitat d'este nou model de plurilingüismes, ja que compta amb l'experiència de funcionament d'uns programes d'enseyament que han estat perfeccionant-se al llarg de tots estos anys".

"La intenció de l'administració és que tots els programes PIP passen en bloc al plurilingüisme en castellà, circumstància que hem d'evitar perquè els centres educatius han de fer valdre la seua autonomia pedagògica i considerar que és el moment de pujar un escaló més i desenvoluupar l'ensenyament plurilingüe en valencià, amb independència dels matisos d'aplicació i de l'adaptació a la tipologia de l'alumnat".

També va afegir que "els centres han d'aprofitar l'ocasió per incloure al projecte lingüistic el seus projectes transversals, així com exigir a l'administració una formació que no se centre sols en les llengües, sinó en la metodologia del plurilingüisme, de la multiculturalitat i de l'educació en valors i mediambientals".

next