El regidor de Cultura i Patrimoni de Cabanes, Carles Mulet, ha donat a conèixer les jornades organitzades per l’ajuntament per donar a conèixer el jaciment del Mortòrum.
La primera activitat serà una xerrada a càrrec de l’arqueòleg de la Diputació, Gustau Aguilella, el qual du més d’una dècada al front dels treballs de recuperació d’aquest entorn. Aquesta xerrada didàctica tindrà lloc a partir de les 19:00 al Casal Jove.Es projectaran recreacions i imatges dels treballs arqueològics fet pels serveis de la Diputació, en els quals també ha col·laborat l’ajuntament ( per exemple aquest any finançant les actuacions per posar en valor el túmul funerari”:
La jornada continuarà el diumenge a partir de les 9:00 on es farà una pujada al jaciment, on el propi Aguilella s’encarregarà de fer la visita guiada, explicant cada indret dels recuperats.
Mulet ha valorat que després de l’èxit el mes passat amb la pujada al Castell de Miravet, i l’expectació generada per aquesta nova activitat, demostra com valora la gent del municipi el seu extens patrimoni, i on sempre acaben descobrint dades desconegudes que encara fan apreciar més el legat històric. Des de l’equip de govern progressista, s’ha explicat que es preveu per als 2017 poder continuar amb els treballs amb la Diputació Provincial.
El Tossal del Mortòrum se situa enfront de la plana litoral de la Ribera de Cabanes, Torreblanca i Orpesa, a la comarca de la Plana Alta (província de Castelló, Espanya). Els estudis arqueològics han identificat com en diferents parts del turó es conserven diverses restes del passat, entre les quals destaquen un poblat i un túmul funerari. Així, s’ha determinat que el poblat va ser ocupat aproximadament entre els anys 1950 i 550 abans de l’Era, és a dir, des de l’Edat del Bronze a la primera Edat del Ferro; per la seva banda, el túmul va ser usat en diferents moments de l’Edat del Bronze com a sepulcre funerari del poblat. Les primeres excavacions al Mortòrum van ser efectuades en 1925 a la zona del poblat, no obstant això la metodologia de l’època va provocar la pèrdua de la major part dels resultats i materials obtinguts. Des de l’any 2002 les excavacions s’han anat efectuant regularment gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Cabanes amb el Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló.
EL poblat del Mortòrum en l’Edat del Bronze 1950-1120 anys abans de l’Era Les recerques sobre els moments més antics del Mortòrum indiquen que el primer assentament humà es produeix a principis del segon mil·lenni abans de l’Era. D’aquest primer poblat únicament ens queden alguns murs i llars, encara que si s’han recuperat nombroses ceràmiques i altres objectes. Cap a mitjans del II mil·lenni abans de l’Era, un incendi provoca l’abandó del poblat. Entre els anys 1400 i 1130 abans de l’Era, és a dir, més avançada l’Edat del Bronze, l’assentament torna a ser ocupat per uns habitants amb costums una poc diferents de les dels seus predecessors, aspecte deduïble a partir de la comparació en la tècnica de construcció, l’organització dels espais i certs canvis en els objectes, especialment la ceràmica, entre la qual alguns fragments indiquen contactes amb cultures del centre peninsular. A la fi de l’II mil·lenni abans de l’Era el poblat és abandonat. En general es considera l’Edat del Bronze com l’etapa culminant del sorgiment dels caps i les elits, és a dir, el moment en què el poder de decisió de les societats recau en un o en uns pocs individus.
I El túmul funerari del Mortòrum: Un sepulcre funerari de l’Edat del Bronze 1740-1020 abans de l’Era El topònim Mortòrum, d’origen llatí, fa clara referència a un lloc relacionat amb els morts, qüestió que suggereix que almenys des de l’Edat Mitjana es coneixia la presència d’enterraments. No obstant això, la localització de vestigis d’aquest tipus no es va produir fins a 2006. Així, a uns 300 metres del poblat es van localitzar les restes d’un sepulcre funerari que va ser usat en el segon mil·lenni abans de Crist per dipositar els difunts probablement del poblat del Mortòrum. Es tracta d’una estructura formada per un espai central o càmera sepulcral delimitada per lloses disposades en vertical, i sustentada per una estructura perimetral de forma més o menys quadrangular construïda amb grans blocs de pedra. A pesar que la tomba va ser espoliada d’antic, les excavacions van permetre recuperar restes humanes d’un mínim de 5 individus. Els estudis d’antropologia dental han determinat que l’edat aproximada dels difunts era de 7.5, 12, 20, entre 25-30 i finalment un adult major de 60 anys. El túmul del Mortòrum és especialment interessant perquè representa un tipus d’enterrament que és típic altres zones peninsulars de tradició megalítica, però no de Castelló. 4
El poblat de la primera Edat del Ferro Segles VII-VI abans de l’Era Després de gairebé 500 anys abandonat, cap a la segona meitat del segle VII abans de l’Era es va construir sobre les restes anteriors un nou poblat protegit amb una espessa muralla, presidida segurament per una torre. Aquest poblat es caracteritza perquè la majoria de les dependències van ser destinades a magatzem. Els objectes recuperats ens parlen de comerç amb els fenicis, dels quals aconseguien vi transportat en àmfores, altres ceràmiques fabricades a torn i objectes de metalls encara no coneguts a la zona, així com segurament molts altres productes dels quals no ens queda constància arqueològica. Totes les restes recuperades suggereixen la presència d’uns ocupants que van tenir un paper preponderant en l’accés i possiblement en el control i redistribució de productes procedents del comerç fenici. Aquests habitants del Mortòrum degueren seleccionar el lloc, de nou per la seva fàcil defensa i les seves capacitats de control visual del territori i del mar, i possiblement també per la seva proximitat a Torre la Sal. L’anàlisi de la tècnica de construcció i el plantejament dels espais indiquen novetats tècniques i una planificació prèvia que reforcen la idea de conceptes importats, segurament procedents dels contactes amb el món fenici occidental, més avançat culturalment. Sembla ser que l’obtenció de productes del comerç fenici s’efectuaven a través de l’intercanvi de matèries primeres, principalment metall, encara que també amb altres productes. Per al cas del Mortòrum encara no s’ha pogut concretar quins productes locals van ser utilitzats en les transaccions, però sabem que en el seu entorn van disposar de recursos miner-metal·lúrgics, en concret mineral de ferro i plom, entre altres recursos. A l’embarcador de Torre La Sal, situat en la costa directament enfront del Mortòrum, es detecten ja des del segle VII abans de l’Era indicis d’aquests contactes comercials, especialment a partir de la troballa d’àmfores fenícies i alguns objectes metàl·lics. El poblat del Mortòrum va ser abandonat en la primera meitat del segle VI abans de l’Era, aparentment de forma precipitada posat que en les excavacions s’han recuperat en algunes dependències determinats objectes valuosos que, en altres circumstàncies, no haguessin estat deixats
AJUNTAMENT DE CABANES
