Els organitzadors, com es pot llegir en la seua pàgina de Facebook, proposen que “aprofitant el bon temps, eixim a fer una passejada mentre baixem tots els interruptors de casa durant mitja hora o una hora perquè així no córrega ni la llum fantasma en protesta. Açò els generarà unes perdudes bestials… Fem-ho tots a la vegada per una vegada. Ja està bé que siguem tan babaus i seguim asseguts i callats”.
Aquesta acció ciutadana s’emmarca en un context de contínues pujades en la factura de la llum. L’última, la que va signar el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, al juliol, encarirà la factura un 3,2% de mitjana. L’argument esgrimit pel mateix Soria va ser que si no augmenten els preus, l’Estat espanyol podria afrontar una “fallida del sistema” elèctric. A més, el 15 d’agost el ministre va assegurar que el Govern no intervindrà en el futur per a frenar possibles pujades brusques dels preus de l’electricitat.
Aquest nou increment (el passat any la llum va pujar tres vegades, dues per decisió del govern i una per via indirecta a través de l’increment de l’IVA) accentua fins i tot més una tendència que ha fet que, només entre 2003 i 2011, la factura de l’electricitat que paguen els consumidors s’encarira un 63%.
Dèficit de tarifa?
Amb la recent estrenada reforma energètica en marxa, l’objectiu principal que s’ha marcat el Govern de Mariano Rajoy és acabar amb l’anomenat dèficit de tarifa, paraigua sota el qual s’amaguen les polítiques energètiques de l’Executiu que associacions com la Plataforma per un Nou Model Energètic consideren que responen a l’interès del ministeri per “beneficiar i satisfer els interessos de les grans corporacions elèctriques en detriment de la sobirania ciutadana energètica”. Aquest concepte -la diferència entre els ingressos i els costos del sistema elèctric- les mateixes empreses elèctriques i el Govern ho han estimat en un acumulat de 26.000 milions d’euros que pesen sobre les esquenes dels consumidors.
Però en la factura de la llum que els espanyols paguen religiosament, quasi la meitat del total va destinat al pagament del consum elèctric. Diversos conceptes que van des de la moratòria a les centrals nuclears, les primes al règim especial, impostos, els costos extrapeninsulars o el pagament de l’òrgan regulador del sistema, la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) hi completen el total.
Acusació d’opacitat
El sistema energètic espanyol, un dels més cars d’Europa, ha sigut acusat en nombroses ocasions d’opacitat. El sistema de subhasta pel qual es decideix el preu de l’electricitat està en el punt de mira de moltes plataformes i organitzacions ciutadanes, a més d’algun partit polític, que han acusat les grans empreses elèctriques de “calfar” i pactar els preus.
Olga Ruiz, de l’associació Facua-Consumidors en Acció, publicava ahir en un article: “Tenim un sector energètic opac, amb una caòtica, dispersa i confusa regulació que genera inseguretat jurídica, desequilibri i desprotecció en el consumidor domèstic, i que ha sigut impulsada per governs que van accelerar la liberalització i van forçar una competència irreal, tot açò en clar perjudici per al consumidor final que no ha vist cap dels avantatges promesos”.
Per la seua banda, l’empresa sense ànim de lucre Ecooo, que s’ha sumat a la convocatòria de l’apagada, ha denunciat que “un dels punts introduïts en l’última reforma energètica és la pujada del terme de potència que, en la pràctica, es tradueix com una pujada fixa de la llum independentment dels kWh que consumisca un habitatge. És una pujada devastadora i discriminatòria ja que, en lloc de potenciar l’estalvi i l’eficiència, obliga a tota la ciutadania pagar més”.
