Dirigents de Compromís s’han expressat en aquests termes en una roda de premsa en Les Corts Valencianes, en la qual han sol·licitat la compareixença de la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi ambient, Isabel Bonig, davant el Parlament autonòmic perquè explique la posició del Govern valencià sobre aquest assumpte.
El portaveu de Més Algemesí, Josep Bermúdez, ha manifestat que el Pla del Xúquer assigna a la Ribera “10 hectòmetres cúbics però pagant, és a dir, cal comprar l’aigua als regants, un negoci que mourà en un any entre 800.000 i un milió d’euros, mentre que a la resta de zones se’ls dóna gratis”.
Bermúdez ha recordat que els municipis de la Ribera “porten molt de temps sense poder beure aigua perquè està contaminada per pesticides i té una gran quantitat de nitrats”. També ha mostrat la seua oposició al fet que siguen els municipis els que es facen càrrec dels costos que ocasiona convertir aqueixa aigua en apta per al consum humà.
L’alcalde de Corbera, Jordi Vicedo, ha explicat que els habitants de la Ribera “veuran com la seua factura de l’aigua es multiplica per 2,5 perquè han de fer front als costos derivats de convertir l’aigua contaminada en potable i apta per al consum”.
El diputat de Compromís en Les Corts, Juan Ponce, ha recordat que hi ha una normativa de nitrats “que obliga les administracions a resoldre aquest problema, i ací no s’han pres mesures”, i ha culpat directament la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Generalitat ja que no han resolt.
El diputat de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, ha manifestat que aquesta situació és una qüestió de pressió política, “on els guanyadors són els 26 latifundistes de La Manxa, que tenen concessions molt favorables, i els perdedors els habitants de la Ribera, l’Albufera i els valencians”.
Per a Enric Morera, portaveu de Compromís en Les Corts, en aquest Pla del Xúquer “està en joc que els habitants de la Ribera tinguen aigua per al consum de qualitat, el futur de l’agricultura valenciana i de l’Albufera i també que el País Valencià mantinga l’únic riu viu que li queda”.
