Orihuela – Prego mercal mediaval

A tots els que vulguen i puguen sentir, veure i entendre, i als quals els falle per encerat l’oïda, per bornis o guerxos la vista, o per possessió maligna o idiotez les entendederas. Mossos i Mosses d’esperit i cossos, Nobles, Clergues i Poble. A tots i a totes. Des d’ací s’anuncia para publique coneixement que:

Han de celebrar-se fires , justes i mercats, des d’avui i fins a la clarejada del dia de Sant Blas, pels principals carrers i places d’Oriola, terra de Moros, Cristians, Jueus i de punts altres que en pau en harmonia vulguen estar, i córrer per ella, amb el seu Déu o sense ell.

Perquè succeïsca tan magne esdeveniment, queden lliures homes i dones de qualsevol submissió, que aquesta és terra d’iguals i no de sotmesos, de lliures i no d’esclaus. I que facen, per ordre d’aquest concejo, bon ús de la seua llibertat, que no té més límit que la del respecte al que obliga el bon companyerisme i millor veïnat.

Procedisquen a obrir-se, des d’ara i en tres dies, llocs, parades, corraletas, tallers, fondes, tavernes, quadres, teatres i corralas. S’òbriga en definitiva aquest poble de bat a bat, per als propis, que han de prendre els carrers i les places com si de les seues cases es tractara, i per als estranys, que des d’ara aquesta es convertirà en la seua casa, i no tindran per tant gens d’estranyesa.

Queden en aquest temps també obertes, per a orgull de propis i gaubança d’aliens, Iglesias, convents, palaus, torres, torrasses, subterranis i quantes sales pengen en els seus murs obres d’artistes que els van anar d’aquest regne i d’altres llunyans en llegües i jornades.

Que siguen les justes i les batalles, nobles i caballerosas, per a satisfacció dels contendents i divertiment del respectable, que espera en la batalla noblesa, en la derrota enteresa i en la victòria humilitat.

Però sobretot s’ordena, si tal cosa es poguera ordenar, divertiment, gaubança i alegria, dels cossos i de les ànimes, que ambdues componen a l’home i a la dona i ambdues se’ls pot donar bona i merescuda satisfacció a un temps.

Afluixen la borsa els rics, perquè no hi ha major riquesa que el dispendi i la generositat, i els pobres, perquè la despesa en aquesta fira , per alt que és, no els va a traure de la seua pobresa, però segur que els ficarà en alegries.

Afluixen també les seues pretensions els que horadament i bé arriben a la ciutat a fer negoci, que el treball i el bon servei sol omplir la borsa i l’avarícia sempre trenca el sac.

Entenguen que no és temps de *dispendios, que la usura d’uns pocs minva la soldada de la majoria, i és amb aquesta soldada dels més amb la qual es fa el negoci de la fira, que mai van ser aquests llocs freqüentats per rics *usureros.

És temps de comprar, vendre, canviar i divertir-se. D’omplir la panza i refrescar el gaznate amb les olles de la terra i les viandes arribades des de lluny, amb els brous del lloc i les barriques i pells portades d’altres terres.

És temps per al riure, per a l’amor, per a menjar, beure i retozar, és temps per a l’alegria de tots oblidant-se de les renyines i de les disputes, que solen donar pocs plaers i si molts sense sabors, que al final amarguen als més i mai satisfan ni tan sols als menys.

És per açò que es comunica i ordena, canviar per pau la baralla, i si algú d’aquest poble o d’aquest mateix concejo té tan infame necessitat, se li aconsella que prenga pócimes i refregues que també es venen entre els mercaders que fins a ací han arribat.

S’ordena en definitiva: viure, sentir, somiar i gaudir aquest mercat que ara s’inaugura.

A Oriola el dia de Sant Joan Bosco de l’any en el senyor de 2014

Ajuntament d’Orihuela