La dimissió del Vicepresident primer de Caixa Ontinyent el passat dimarts 23 de setembre marca la fi d’una època. L’últim element de la família Soriano que quedava als Òrgans de Govern, Gabriel Soriano, abandona l’Entitat i ho fa de manera semblant als anteriors, per la porta de darrere.
Recent està la dimissió de Rafel Soriano Cabanes, i una mica més enllà la no renovació de Rafael Soriano Cairols com a President, atés que no va poder accedir a cap lloc dels Òrgans de Govern, en una renovació conflictiva marcada per l’intent d’assaltar l’Entitat per part de, lògicament, qui no ostentava el poder fins eixe moment. Intent que, val a dir, va resultar fracasat.
La família Soriano ha marcat un període de l’Entitat més convulsiu del que pot semblar des de fora. Rafael Soriano Cairols – que cal recordar va ser nomenat pel Partit Popular- va accedir a la Presidència de Caixa Ontinyent l’any 2000 mitjançant pactes no escrits amb el Bloc i les Comissions Obreres, que li van permetre assolir una majoria al si del Consell que d’altra manera li haguera estat impossible.
Prompte va deixar la seua emprempta, des de l’anècdota de fer en castellà la primera Assemblea en la qual va ser President, portar a Zaplana a l’Entitat per fer campanya pro PP des de la institució, fins a assumptes més greus com incomplir el pacte amb CCOO i deixar este sindicat, majoritari a Caixa Ontinyent, fora de tots els Òrgans de Govern on podien ser exclosos (que n’eren tots excepte l’Assemblea General). Va incomplir, de manera descarada i contundent, la paraula d’honor donada.
Posteriorment va convertir els Òrgans de Govern en el seu “cortijo” particular. En la renovació de 2009, per exemple, tots els membres triats per la Generalitat Valenciana eren afins al Partit Popular. Tots. I entre els noms cridava l’atenció les fortes afinitats d’amistat o parentesc amb Rafael Soriano i Antonio Carbonell (aleshores Vicepresident primer), caient en un nepotisme més propi d’èpoques pretèrites i que en res beneficiava la imatge de l’Entitat. Però era una bona mostra de com entenia el PP la participació a les Caixes.
Desapareguts els Soriano, a partir d’ara s’obri una nova etapa a Caixa Ontinyent, etapa que estarà sens dubte marcada per la nova llei de Caixes d’imminent aprovació. Llei que hauria de fomentar l’obertura i participació a la societat en estes Entitats, però que, com a tota llei feta pel PP, deceb més que il·lusiona. S’obrirà la participació, sí, però als grans dipositants, que directament ocuparan una quarta part de l’Assemblea. I es manté un dels aspectes més polèmics de l’anterior reforma: els extremadament exigents requisits necessaris per a formar part del Consell i la Comissió de Control. Mals auguris.
EUPV Ontinyent
