Nova resposta del Govern al Castor

24 setembre 2014 01:00h
Nova resposta del Govern al Castor; de nou s'evita cercar alternatives a compensar econòmicament a l'empresa malgrat la seua actuació negligent.

El diputat en el Congrés per Compromís, Joan Baldoví, va preguntar al govern central, per mitjà d'una pregunta escrita, sobre les mesures que pensava adoptar, dins de les seues competències, sobre el deute generat pel projecte Castor, on, malgrat el retard a prendre una decisió definitiva per part del Govern sobre el Projecte Castor, tot apunta al fet que els ciutadans, d'una o una altra manera, hauran de pagar a l'empresa que va actuar de manera temerària, gràcies a clàusules abusives en el contracte. 

La clàusula 14 de la concessió del projecte obliga a la retribució, per part de l'Estat, sobre el valor de les instal·lacions si la plataforma no es torna a obrir. La falta de reacció del Govern i l'acostament de la data límit per a l'engegada del projecte, pressionen també l'esfera política i financera a nivell europeu, en concret el Banc Europeu d'Inversions (BEI) que va facilitar l'emissió de bons del projecte per valor de més d'1.400 milions d'euros i va aportar 500 milions al seu finançament (300 milions d'euros a través de la compra de bons i 200 milions a través d'una línia de liquiditat per a l'operació financera).

El passat mes d'octubre, organitzacions de la societat civil a nivell de l'Estat espanyol, van obrir una via de pressió europea amb l'enviament d'una carta oberta al BEI i a la Comissió Europea pel seu suport al projecte. Davant la insuficient resposta rebuda, les organitzacions han enviat una segona carta, aquesta vegada signada també per organitzacions de l'àmbit europeu, en la qual denuncien el mecanisme financer dels Project Bonds amb que es va fer possible el refinançament del projecte: «lluny de permetre una gestió responsable del ben comú mitjançant el suport del públic, es proposa una dinàmica en la qual des de l'esfera pública s'ha de pagar per un ben privat la utilitat del com és altament qüestionable». Reclamen que el BEI es responsabilitze dels projectes que finança, argumentant que la responsabilitat financera no pot separar-se de la responsabilitat tècnica. La carta de denúncia fa referència als riscos sísmics, a la manca de participació pública informada i a la inviabilitat econòmica del projecte.

També s'explica que tenint en compte el prospecte de l'emissió de bons del projecte, hi ha «risc que aquesta inviabilitat aflore més que mai si ESCAL UGS no compleix la data límit per a l'engegada de les instal·lacions (30 de novembre de 2014) i els bons han de ser liquidats», ja que segons la clàusula esmentada seria l'Estat espanyol qui estaria pagant aquest reemborsament. Les principals demandes són el tancament definitiu de la plataforma Castor i l'exigència de responsabilitats.

La resposta que dóna ara per escrit el Govern Central, de nou torna a escórrer responsabilitats; si l'administració central va ser la principal valedora d'aquest ruïnós projecte, ara, diu que no correspon al Govern d'Espanya el pronunciament sobre els mecanisme de finançament del Banc Europeu d'Inversions, ni tampoc sobre les particularitats dels Project Bons emesos; segons aquesta resposta, la documentació d'aquests bons inclou una anàlisi tècnica del projecte per part d'un consultor independent, a requeriment d'un grup d'institucions financeres per a realitzar un projecte de auditoria.

I remitent, el govern, a l'article 14 del Reial decret 855 /2008 

REIAL DECRET 855/2008, de 16 de maig, pel qual s'atorga a Escal UGS, S. L., la concessió d'explotació per a l'emmagatzematge subterrani de gas natural denominat «Castor».

Article 14. Extinció.

Son causes de nul·litat les assenyalades en l'article 33 de la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs.

Són causes d'extinció de la present concessió les assenyalades en l'article 34 de la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs, i les de més previstes en la legislació vigent, en particular l'apartat a) del citat article L'extinció de la concessió per la causa prevista en l'article 34.1 apartat c) haurà de ser expressament autoritzada per resolució administrativa.

L'extinció de la concessió es produirà sense perjudici de les sancions al fet que donaren lloc les causes que la provoquen. 


En cas de caducitat o extinció de la concessió, les instal·lacions revertiran a l'Estat. En tal cas, i per a assegurar la recuperació de la inversió realitzada pels titulars, en coherència amb l'establit en l'article 92.1.a) de la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs es compensarà a l'empresa concessionària pel valor net comptable de les instal·lacions afectes a l'emmagatzematge subterrani sempre que aquestes continuen operatives. L'anterior no serà aplicable en cas de dol o negligència imputable a l'empresa concessionària, en aquest cas la compensació es limitarà al valor residual de les instal·lacions, sense perjudici d'altres responsabilitats de l'empresa concessionària.

Segons el Govern, la retribució que , si escau, procedisca satisfer es determinarà prèvia instrucció del corresponent expedient administratiu, i, conseqüentment, els seus resultats solament podran concretar-se una vegada finalitzat el citat procediment administratiu. 

Així doncs, malgrat el vergonyós Reial decret a mesura dels interessos de l'empresa, l'empresa, malgrat una actuació negligent, té blindat el no perdre cap de les seues inversions ( en cas d'arribar a funcionar, els beneficis econòmics no anaven a revertir òbviament en la societat, que haguera hagut de finançar igualment el cost de les instal·lacions per via tarifa de consum de gas, ara, de nou, i malgrat una actuació negligent imputable a l'empresa, com va ser no calcular els riscos sísmics, almenys se li ha de compensar el valor residual de les instal·lacions ( el valor sense ús).

Compromís per Castelló


photo
 

Descargas

next