Per açò, aquest cantaor d’arrel heterodoxa, amb una carrera de més de 15 anys movent-se entre la tradició flamenca i els experiments més insòlits, acaba d’editar el disc Sí, a Miguel Hernández des d’un esperit nou: experimental, social, col·lectiu, horitzontal i, sobretot, tractant d’arrancar al poeta d’Oriola de l’apropiacionisme a què l’han sotmés des de diversos flancs. “Miguel Hernández ha sigut el poeta més adaptat a la música popular del segle XX. Ha sigut també utilitzat a nivell polític, incansablement, com vam veure en la celebració del seu centenari i, en aquest procés, la seua figura ha sigut trossejada i usada a conveniència: el poeta pastor, el poeta de la Guerra, el poeta polític… segons els interessos”, explica el mateix Francisco Contreras en conversa telefònica des de Sòria, on va parar com a part de la gira de presentació del disc.
Volent rescatar-lo del procés de descafeïnat tan propi de la cultura mediàtica i de l’espectacle en el qual vivim, Niño de Elche ha desenvolupat un projecte insòlit, que aspira a convocar la totalitat del pensament polític i humanista de Miguel Hernández. Perquè com diu el cantaor: “El personal és polític. Eixa és la gran diferència respecte a la concepció dels partits polítics d’esquerra”.
Sí, a Miguel Hernández és molt més que un disc a l’ús. Per descomptat, no estem enfront d’un altre exercici d’homenatge gastat al poeta. Més bé es tracta de “un dispositiu híbrid entre la producció sonora, comunicativa i artística” en paraules de Santiago Barber, encarregat de la direcció artística de la publicació a manera de periòdic que acompanya el CD i on es donen cita des de poetes contemporanis com Bernardo Santos, Jesús Lizano, Antonio Orihuela o Jorge Riechman (“els Miguel Hernández de l’actualitat”, diu Contreras) a una entrevista amb Marcos Ana, la sàtira política o la recreació d’un twitter imaginari del poeta. “No és un homenatge, més bé vaig voler portar Miguel Hernández a l’actualitat”, diu aquest cantaor que tant col·labora amb grups com Pony Bravo que amb ballarines contemporànies com María Muñoz i que manté un perfil compromés i social en la seua vida i en les seues creacions.
Un text sobre la vida de Miguel Hernández escrit pel biògraf del poeta José Luis Ferris i narrat per veus com la del cantaor Manuel Gerena, l’escriptor i musicòleg, Fernando González Lucini o una icona política com Marcos Ana, vertebren el disc, en el qual es van entrellaçant els 9 poemes seleccionats i musicalitzats pel Niño de Elche.
La proposta, realitzada des de baix, horitzontal i col·lectivista, amb el suport d’artistes, escriptors, músics, balladors, rapers, i fora del marc institucional, està xopada de la voluntat d’investigar. Des del diàleg entre rap i flamenc que emprén al costat del Chojín en l’adaptació del cèlebre poema Triava, dedicat a la mort de Ramón Sijé en 1935, a la penetrant producció de la Guerra, Mare, el disc desenvolupa una ambientació sonora evocadora i un acostament nou i profund als poemes de Miguel Hernández (excepcionals, per exemple, Cançó última o Les nenes de la ceba).
Sobre la qualitat experimental de Sí, a Miguel Hernández -descargable gratuïtament en la seua edició digital, encara que proveïda d’una atractiva edició física de pagament-, el cantaor diu: “És molt important que les propostes revolucionàries també ho siguen en la forma. Cal transgredir les formes que el sistema ja té assimilades. En ocasions, un moviment de maluc pot ser molt més revolucionari que parlar una altra vegada del manifest comunista”, aposta el cantaor.
El disc, es tanca amb el murmuri poderós d’una manifestació del 15M a Alacant. “Crec que Miguel Hernández haguera connectat molt bé amb aquests moviments socials”, assegura Contreras. “Miguel va canviar la seua vida i la seua obra en activisme. Va tenir un moment històric que va fer que despertara ràpidament. Eixe esperit profundament social i col·lectiu de Miguel és el que hauríem de tenir. El seu esperit de carrer”.
