Diari La Veu del País Valencià
4a campanya d’excavacions en la cova del Comte de Pedreguer
La 4ª campanya d’excavacions de la cova del Comte de Pedreguer s’ha realitzat entre el 17 i el 28 d’octubre. L’excavació ha estat finançada per l’Ajuntament de Pedreguer, la Diputació d’Alacant i la Fundació CIRNE, també ha col·laborat el Museu Arqueològic i Etnogràfic “J. B. Soler Blasco” de Xàbia.

Prèviament als treballs d’excavació de la 4ª campanya,el juny de 2016 es van fer una sèrie de tasques d’adequació de la cova. Es van muntar passarel·les metàl·liques i una nova infraestructura per a l’excavació dels nivells paleolítics de la cavitat. Les passarel·les van lleugerament elevades i fan possible l’accés a la zona d’excavació sense haver d’aixafar el pis de terra ni els nivells arqueològics. A més, es van col·locar una sèrie de taulons de fusta que han permés excavar més còmodament els nivells prehistòrics.

Atés el volum, el pes i la dificultat d’accés a la cova, aquests materials van estar transportats per mitjans aeris el 27 de juny de 2016. Això va ser possible gràcies a la col·laboració de l’helicòpter i del personal tècnic del Consorci Provincial de Bombers i el Servei d’Emergències. En aquestes tasques van participar la Diputació d’Alacant i la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. També va col·laborar personal de la brigada d’obres de l’Ajuntament de Pedreguer i personal del Museu de Xàbia. També volem agrair la bona disposició de l’empresa ATES.

El jaciment arqueològic de la cova del Comte se situa en el terme municipal de Pedreguer. En el interior de la cavitat s’han documentat panells amb decoració prehistòrica incisa i pintada, més concretament del Paleolític superior. És un dels escassos centres amb art d’aquesta cronologia al territori valencià on a penes es coneixen mitja dotzena de jaciments amb manifestacions rupestres de tanta antiguitat. A més a més, en la campanya d’excavació 2015 es va poder documentar per primera vegada l’existència d’art moble ja que va aparèixer una plaqueta de pedra amb la representació figurativa d’un cavall.

En la campanya de 2016, la 4ª, s’ha continuat excavant en la zona de la boca de la galeria, en la sala de l’entrada. En la 1ª campanya es va excavar en la zona més interior de la cova, on està la major part de l’art rupestre paleolític [1] però una activitat continuada en eixa sala podria produir danys als gravats i a les pintures, per la qual cosa es va decidir excavar en la sala de l’entrada, a prop de la boca de la cova.

Per tal d’optimitzar els resultats, la documentació de plànols i de les restes s’ha fet emprant fotogrametria geo-referenciada. Aquest procés permet obtenir imatges 3D d’alta resolució i localitzar en un plànol tridimensional cadascun dels objectes apareguts. D’aquesta tasca s’encarrega l’empresa d’arqueologia Arpa Patrimonio S.L.

La cova ha estat utilitzada com a corral des de temps immemorials i pràcticament fins a l’actualitat. En les campanyes anteriors s’han pogut excavar les restes d’aquest antic corral, en la 4ª campanya d’excavació també s’han continuat documentant aquests nivells arqueològics. En la campanya d’excavació de 2015 es va trobar una nova mostra d’art parietal just en la zona que estem estudiant. Es tracta de la representació d’un cavall gravat en la paret de la cova. Ara s’ha excavat la zona de la base on es localitza aquest gravat parietal amb l’objectiu de relacionar aquest art amb els nivells estratigràfics d’ocupació de la cavitat que deixaren els caçadors i recol·lectors del Paleolític superior. Els resultats son satisfactoris i optimistes ja que s’ha detectat una amplia zona on els nivells d’ocupació paleolítics estan intactes. L’excavació arqueològica d’aquesta zona també permetrà relacionar aquests estrats amb els del sondeig arqueològic de 2015. Aqueix any es prengueren mostres de carbó vegetal per tal d’obtenir datacions absolutes emprant la tècnica del Carboni 14. Les datacions s’han realitzat en el 2016.

Les tres mostres de carbó s’han enviat a un laboratori especialitzat de Miami (Florida-USA) amb el patrocini de la Diputació d’Alacant. Les cronologies resultants són les següents: 160 +/- 30 BP (abans del present), 12410 +/- 40 BP i 790 +/- 30 BP. Les cronologies més baixes es relacionen amb l’ús de la cova com a corral per al ramat. La més alta, ens porta a la ocupació de la cavitat pels homes de les últimes etapes del Paleolític superior.

Durant la campanya d’excavació de 2016 s’han recuperat abundants materials arqueològics, s’han obtingut noves mostres de carbó vegetal i dels sediments per a posteriors anàlisis als laboratoris. Encara que ens trobem en una fase d’estudi preliminar, es pot avançar que la cova va tenir una ocupació humana intensa. En base a les mostres òssies es documenta una interessant i variada fauna. Entre les restes dels animals salvatges que han aparegut cal destacar una dent de hiena. També hi ha una àmplia gama d’utillatge lític, utensilis de sílex, i de closques de mol·luscs marins, alguns amb perforacions per a ser utilitzats com elements d’ornament.

Amb tot, cal destacar l’excepcional troballa d’una altra plaqueta de pedra amb art moble. Es tracta de la representació gravada de la silueta del cap d’un cavall. En la plaqueta es pot veure la part del front, les orelles i la zona de la crinera. Presenta unes característiques similars a les de la plaqueta que es va trobar en la campanya de 2015 i a les que trobem en els cavalls gravats en les parets de la cova.

A més dels directors de l’excavació arqueològica, J. A. Casabó, J. de D. Boronat, J. Bolufer, M. A. Esquembre i P. Costa, també participa en el projecte d’estudi de la cova l’especialista en fauna Alfred Sanchis i l’antracòloga Iolanda Carrión. Enguany han participat els estudiants i voluntaris Ferran Lloret [2], José D. Navarro [3], José A. Cañadilla [3], Abel Balbastre [2] i Francisco J. Sáez [3]. L’equip d’investigació vol donar les gràcies a la Fundació CIRNE, a l’Ajuntament de Pedreguer, a les entitats públiques i empreses privades, als estudiants i voluntaris que han participat en la 4ª campanya d’excavació de la cova del Comte.

[1] El paleolític és el període més llarg de la historia humana. A la Península Ibèrica té una duració de quasi milió i mig d’anys. Comença quan es documenta per primera vegada la presència humana, i acaba quan es descobreix l’agricultura i la ramaderia, fa aproximadament uns 7.500 anys.
La cova del Comte pertany a la fase més recent del paleolític, que anomenem Paleolític superior (40.000-8.500 abans del present). En aqueix moment l’espècie humana que pobla Europa és l’Homosapiens, es a dir, la mateixa espècie a la que tots nosaltres pertanyem.
[2] Universitat de València
[3] UNED Centre Associat d’Elx

Comparteix

Icona de pantalla completa