Veure Municipis que mantenen l’homenatge al “18 de juliol” en un mapa més gran
77 anys després, ciutats com Toledo o Valladolid segueixen celebrant aquell nefast dia en les seues llistes de carrers. Són les dues ciutats més representatives de totes les que mantenen hui la celebració d’un colp als seus carrers, places i avingudes.
Google Maps, idealista.com, pàgines grogues o el mateix Butlletí Oficial de l’Estat delaten una llista de carrers que incompleix la llei 52/2007 de la Memòria Històrica per ‘l’exaltació dels protagonistes de la Guerra Civil i la Dictadura’. Els carrers, avingudes o places del 18 o Dihuit de juliol (en nombroses ocasions la data és reproduïda amb lletres) apareixen com a bolets a desenes de municipis espanyols. Fuensalida, Gálvez, Ibahernando, Colunga, Guijo de Galisteo, Medina de Rioseco, Navalperal de Pinedes, Tijarafe, Escull, Suances o Serradilla del Pla compten amb el seu propi homenatge al colp. En la major part d’Extremadura, Castella i Lleó i Canàries (on va començar tot) perviu el franquisme, segons les llistes de carrers de referència de la Xarxa.
“Durant 40 anys va ser l’única celebració civil del país. La resta de festivitats eren religioses. Fins i tot l’1 de maig es va convertir en Sant Josep Artesà. Per açò va ser tan difícil implantar el dia de la Constitució”, explica Casanova. La simbologia franquista del 18 de juliol va ser clau per al dictador Francisco Franco, que reanomenà tot tipus d’instal·lacions públiques amb la data de fundació del seu règim. De fet, la paga extra d’estiu es lliurava als treballadors el 18 de juliol.
Google Maps desactualitzat
En molts casos com a Calp o Drassana, la llista de carrers de Google és injust. Els ajuntaments d’aquests pobles van canviar els noms dels seus carrers del 18 de juliol per Avinguda de la Pau i d’Espanya respectivament, però en les llistes de carrers de la Xarxa segueix la tradició franquista. No és l’únic lloc desactualitzat. En el BOE apareixen gestions immobiliàries dels últims mesos on també s’al·ludeix al ‘alçament nacional’, com cridava la Dictadura al colp. En la llista de carrers de Càceres també existeix el carrer 18 de juliol malgrat que, segons fonts municipals, ara es denomina Norbano Flac, pel procònsol romà que va fundar la ciutat.
On no hi ha dubtes és a Toledo. IU-Els Verds ha reclamat que el carrer 18 de juliol siga reanomenat ‘de Nelson Mandela’ com a ‘homenatge a la seua lluita per la justícia i la igualtat’, segons proposarà en el ple hui (18 de juliol) el regidor Aurelio San Emeterio. L’Ajuntament, governat pel PSOE, va aprovar fa tres anys el canvi de la nombrosa simbologia franquista de la capital manxega, però encara no s’ha complit l’acord.
A Valladolid també resisteix l’alçament. L’última llista de carrers oficial publicat en 2012 manté el nom ‘18 de juliol’ per a tot un barri de la capital de Castella i Lleó. El PP va rebutjar en 2011 canviar el nom ‘per no existir consens ni d’esquerres ni de dretes per a fer-ho’. Els conservadors van al·legar a més que la llei de la memòria no tenia “abast general”.
La Plataforma per la Retirada dels Noms i Símbols Franquistes de Valladolid reclama la retirada de la creu amb llorer de Sant Ferran de l’escut municipal que Franco va concedir a Valladolid pel seu suport a ‘l‘alçament’. El PP al·lega que ha de ser “qui la va atorgar qui demane la seua retirada”.
