Per a posar de relleu com ‘d’inaudita’ és aquesta demanda presentada sota el pretext de defensar el suposat ‘honor’ del dictador, un grup de 30 artistes s’han reunit per a crear la Plataforma d’Artistes Antifeixistes, una iniciativa que aquest divendres va inaugurar en el madrileny barri de Vallecas una exposició de solidaritat amb Merino, en la qual totes les obres giren entorn de la figura de Franco i el seu llegat en les institucions espanyoles.
Al local d’aquest veïnat de marcat perfil republicà i antifeixista, la figura del dictador està present en fotografies, vídeos que arrepleguen performances, dibuixos, vinyetes i escultures. Des del gos, el cap del qual és la del general als dibuixos que mostren l’arbre genealògic del poder polític a Espanya, l’arrel del qual és el cadàver de Franco i que té com a epicentre al seu hereu, el rei d’Espanya, passant per l’estructura cúbica en la qual desenes de paneroles vives repten sobre les lletres que componen el cognom Franco. També en una altra obra del mateix Merino, Punching Franco, una escultura que emula un sac de boxa en el qual apareix la cara del dictador amb unes ulleres de sol trencades.
Creadors com Rómulo Bañares, Santiago Sierra, Francesc Torres, Valcárcel Medina, Jorge Galindo, Núria Güell, Cuco Suárez, Democràcia, Domenec, col·lectiu Erroristas (Argentina), Rubén Santiago, PA (Alberto Chinchón i Miguel Palancares), i Lúa Cordech, entre altres, participen en aquesta exposició. La plataforma està també arreplegant signatures -porten 2205- en contra de l’herència política i social del dictador i en suport d’Eugenio Merino.
La carta d’Álvarez del Manzano
A aquest artista de 37 anys li ha semblat especialment escandalós que ARCO no li brindara el menor suport en el moment que la Fundació Franco va presentar la demanda: “Una fundació de legalitat discutible com la Fundació Francisco Franco em demanda en el marc d’ARCO i els responsables de la fira, en lloc de defensar la llibertat d’expressió, donen suport a la Fundació. És més, el director d’IFEMA, l’exalcalde del Partit Popular a Madrid, José María Álvarez del Manzano, escriu una carta en la qual diu que l’obra era ofensiva i que entraria dins la normalitat que l’obra s’haguera retirat”.
Després de la demanda, Merino, que portava, “més de deu anys exposant en ARCO”, no ha participat en l’edició d’enguany.
“Encara que Franco haja mort, el franquisme sociològic i polític segueix molt present: no hi ha més que veure com el seu hereu (el rei) segueix ací i ara molt més, amb la victòria del PP”, subratlla un altre dels artistes de la Plataforma, Rómulo Bañares.
“Açò és el que pretenem denunciar: aquest franquisme pur i dur que persisteix en aquest país”, prossegueix Bañares, un punt de vista que comparteix Cuco Suárez, un altre dels creadors del grup, que recorda com “a Alemanya, ni tan sols s’usa el nom d’Adolf, el nom Hitler està prohibit i qualsevol apologia del règim nazi es castiga amb la presó, mentre que ací tenim una fundació per a honrar la memòria del dictador”.
En realitat, explica un portaveu dels artistes que prefereix no donar el seu nom “per a no tenir protagonisme”, la Plataforma “no concedeix cap importància a la demanda, que no té cap base legal”; del que es tracta és de “denunciar la pervivència del llegat franquista en les institucions i en la vida política i social d’Espanya”.
Els membres de la Plataforma interpreten la demanda com un intent d’acoquinar els artistes. Divendres passat, el diari El Mundo va informar que el vicepresident de la Fundación Franco, Jaime Alonso, tenia pensat visitar l’exposició per a tractar d’obtenir més proves contra Eugenio Merino i la resta d’artistes. Una amenaça que no ha dissuadit els creadors de la Plataforma, que el pròxim diumenge tancaran l’exposició amb un manifest conjunt amb associacions veïnals de Vallecas en contra del dictador i dels continuadors del seu llegat.
