La valoració triomfalista que Muniesa fa del superàvit no respon a la realitat, ja que no reflectix la situació real dels comptes municipals, i menys encara la dels comptes dels ciutadans. Si el superàvit fóra real no tindria sentit augmentar els impostos o deixar abandonats els col.lectius més desprotegits de la nostra societat.
En les útimes hores hem llegit o escoltat en els mitjans de comunicació dues notícies en principi incompatibles. Per una banda el portaveu del PP, Sr. Muniesa, afirma que tenim un superàvit de vora 7 milions d’euros, i per altra, una televisió estatal Tele 5 ens fa la cara roja denunciant desnutrició en alguns alumnes de la nostra ciutat.
Que hi haja alumnes, molts o pocs, amb problemes de desnutrició en la nostra ciutat posa en evidència la profunditat de la crisi real, la que afecta les persones, no la que beneficia els bancs. I també demostra que no funcionen correctament els serveis municipals. Esta problemàtica és inconcebible i indecent en un país europeu en el segle XXI.
L’anunci d’un superàvit tan abultat tampoc casa bé amb la situació tan desesperada per la qual passen els milers de famílies sense treball i sense ingressos. Si el superàvit és real el govern municipal ha de pensar a posar en marxa un pla d’ocupació amb una dotació semblant al 2013. I evidentment s’ha de rebaixar la pressió fiscal que patixen els ciutadans amb l’augment d’impostos i taxes.
Quico Ferrnández: ” El Sr. Muniesa s’ha marcat un farol a costa dels ciutadans. Parla d’un superàvit virtual, comptable, ja que la gent pot pensar que mentre paguem més impostos o tenim menys serveis, a l’Ajuntament li sobren 7 milions d’euros. Si realment fóra així seria una burla, una presa de pèl als ciutadans, especialment a les famílies més necessitades. La veritat és que tenim un 55% d’endeutament i no complim l’estabilitat pressupostària. A finals del 2013 demanàrem un préstec de 6’5 milions d’euros, és a dir, pràcticament el superàvit del qual parla Muniesa. Una miqueta de respecte als ciutadans! I espere que algú desmentisca els casos la desnutrició infantil o que els solucione ja.”
Quico Canet
