A les 21:30 hores qui ho desitge pot venir a sopar d’entrepà a la Casa de la Cultura.
Direcció: Alfred Hitchcock.
Intèrprets: James Stewart, Farley Granger, John Dall, Joan Chandler.
Pel·lícula basada en una obra teatral de Patrick Hamilton. Amb guió de Hume Cronyn (“Turmentada”) i Arthur Laurents (“Atrapats”, “Anastasia”).
Sinopsi
Una parella de brillants estudiants universitaris, aparentment homosexuals de nom Brandon i Phillip (John Dall i Farley Granger) assassinen un company de classe anomenat David (Dick Hogan), només per demostrar que el crim perfecte pot dur-se a terme si el mateix és realitzat per gent intel·ligent. Aquesta mateixa nit ofereixen una festa al seu apartament a la qual estan convidats diversos amics, els pares de David i un exprofessor anomenat Rupert Cadell (James Stewart).
El maneig de les emocions en una inventiva situació de psicopatia intel·lectual-criminal amb joc de persecució mental gat-ratolí, la posada en escena, el saberut treball de cambra, el suspens aconseguit i el fantàstic ritme assolit, tant en l’acció com en els diàlegs, fan d’aquest thriller psicològic una joia dins d’una carrera irrepetible.
Va ser la primera vegada que Hitchcock va utilitzar el color amb un admirable treball fotogràfic de Joseph Valentine. Les interpretacions, amb l’afegit de la gran durada dels plans, resulten extraordinàries, especialment James Stewart en la seua primera col·laboració amb Hitchcock i John Dall, actor teatral de minsa carrera cinematogràfica.
Tot bon fan d’Alfred Hitchcock coneix la història de “La Soga”(1948). Hitchcock va rodar la pel·lícula en una sola presa, sense “talls”. Almenys, aquesta era la seua intenció inicial.
La trama de “La Soga” es desenvolupa en un únic espai, gairebé de forma teatral, i com a espectadors, tenim una sensació constant de continuïtat. Aquest era l’objectiu de Hitchcock, crear una pel·lícula en temps real.
Però res més lluny de la realitat: la pel·lícula sí que té talls, deu en total. Això és degut al fet que en l’època les càmeres només podien gravar 10 minuts seguits, de manera que Hitchcock es va veure forçat a aplicar certs talls, però disimulant-los.
