La senyalització en valencià és el dimoni, per Alexandre Santos-juanes

Com és ja costum últimament en el nostre país, la culpa dels mals de l’univers és clarament la senyalització en valencià. En aquests últims dos anys la senyalització en el nostre idioma ha sigut la culpable tots els mals; al pas que anem, fins i tot, provocarà que la gent muira ofegada o d’atacs cardíacs o per intentar endevinar què posarà en aquelles misterioses lletres quasi tan difícils de desxifrar com els jeroglífics dels egipcis o els pictogrames mesopotàmics.

Avui comence a preguntar-me per què estan els símbols que acompanyen a aquestes quasi indesxifrables lletres, no serà que un “stop”, que és un senyal clarament en valencià, no és bastant significatiu o que tots aquells senyals que estan als llibres de les autoescoles clarament són inútils, ja que el que importa és l’idioma del text, no el senyal. També jo he d’admetre que em preocupe un poc per tots aquells madrilenys que venen al País Valencià i van caminant pels nostres carrers i no saben què és un “forn”, d’on ixen persones amb el pa i, per a les seues ments, pot ser una biblioteca, una discoteca, un club de fumadors, la furgoneta de Walter Withe i un infinit ventall de possibilitats. També, què serà dels pobres madrilenys que vinguen i no sàpiguen què és un estanc, d’on podran traure els cigarrets, o pitjor encara, una llibreria.

Jo us dic, valencians, que hem de ser més oberts, que si no saben què és una llibreria podem causar el fracàs escolar dels seus fills o podrien perdre’s l’últim número del Marca. Obrim un poc més la ment, que “ells ens fan rics venint a la platja”, o això comentaven aquells fabulosos tweets plens de gent amb coneixement de la nostra economia i història.

Ara, tornant a la serietat de veres, el periodisme d’avui es basa en notícies ridícules com la que Las Provincias ens ha donat: “Els senyals que no compleixen el bilingüisme”. Em sembla ridícul. Si vol aquest fabulós mitjà de comunicació, li puc passar una llista de les violacions del bilingüisme en cas contrari, que no en són poques, crec que necessitaria la vida de Matusalem per a escriure-les. Ja està bé de voler llevar al País Valencià el dret de tindre els seus cartells en valencià, que sembla que el bilingüisme sols apareix quan interessa (normalment quan perjudica el nostre país). Anem imposant nosaltres els senyals i cartells en valencià per altres llocs de l’Estat o de l’estranger? Periodisme ridícul és el que cal llevar. Bo, m’acomiade amb una gran frase: Viu i deixa viure, crear polèmica va molt bé per a les vendes, però no fa cap bé social, gràcies.

Alexandre Santos-juanes