Vargas Llosa no és sant de la meua devoció, ans tot el contrari. Ara bé, no puc estar més d’acord amb la veneració que sent respecte al Tirant i, sobretot, amb la brillant definició amb què s’apropa a la novel·la de Martorell: “Novel·la total. A la qual totes les definicions li convenen, però cap li abasta, perquè sempre és alguna cosa més.”
Amb el permís de Vargas Llosa, o sense, les Falles, com el Tirant, sempre són alguna cosa més. Les Falles són la festa total, aquella a la qual totes les definicions li convenen, però cap l’abastarà. Pot semblar un tòpic, però és la pura realitat, les Falles no són tan sols quatre dies d’excessos, dels sans i dels no tan salubres, ni falleres i fallers de passacarrers, ni cadafals plantats en els encreuaments i en les places, ni una pasarel·la d’indumentària, ni dèneu mascletades i uns quants castells d’artificis, ni la música de les xarangues i de les bandes de música… Els tentacles de les Falles apleguen a qualsevol indret, per amagat que estiga, fins i tot a aquelles empreses de tèxtil que manufacturen eixos folres polars tan antiestètics. Les Falles són el retaule de la societat valenciana. Les Falles són el poble.
El País Valencià té la sort de comptar amb tota una sèrie de recursos atractius i potents per a expandir amb èxit una suposada marca València, però, paradoxalment, el desgovern que hem patit durant vint dels darrers anys va ignorar el nostre potencial, el va menysprear i optà per crear, a cop de talonari, uns recursos nous. Uns productes desnaturalitzats i allunyats del nostre esperit que malgrat que han resultat un fracàs, ens dispararen cap al lideratge indiscutible de la marca despropòsit.
Sens dubte, d’entre els nostres tresors de recursos naturals, la festa de les Falles és un dels productes amb més potència, per no dir el que més, a l’hora d’estendre la marca València. Per increïble que semble, tot i que es va autoproclamar més faller que ningú, el desgovern va menysprear les Falles i va malbaratar aquest recurs. No ens enganyem, les Falles no eren considerades com la festa total, sinó com a llaminera borsa de vots i és aquesta la visió que dirigia la seua política vers el col·lectiu faller.
La mostra més palpable de la manca de sensibilitat d’estes polítiques cap a les Falles és l’agreujada pèrdua de popularitat, pujada a límits infinits durant l’època de la bombolla, que va començar a experimentar la nostra festa els darrers anys. Una tendència molt greu, primer i principal, perquè les Falles són del poble i mai seran festa sense ell. Per l’altre costat, un producte al qual la ciutadania li dóna l’esquena perd l’encís necessari per tal de convertir-se en un referent de l’expansió de la marca València.
Falleres i fallers, estem d’enhorabona, no ja per la declaració de la festa de les Falles com a patrimoni, sinó perquè aquesta declaració comporta tallar de soca-rel eixa despopularització que estava patint la festa els últims temps i conservar-la eternament al caliu del poble.
Valencianes i valencians, el País Valencià ja és Patrimoni Immaterial de la Humanitat!
Rubén Tello
Associació d’Estudis Fallers
Amb el permís de Vargas Llosa, o sense, les Falles, com el Tirant, sempre són alguna cosa més. Les Falles són la festa total, aquella a la qual totes les definicions li convenen, però cap l’abastarà. Pot semblar un tòpic, però és la pura realitat, les Falles no són tan sols quatre dies d’excessos, dels sans i dels no tan salubres, ni falleres i fallers de passacarrers, ni cadafals plantats en els encreuaments i en les places, ni una pasarel·la d’indumentària, ni dèneu mascletades i uns quants castells d’artificis, ni la música de les xarangues i de les bandes de música… Els tentacles de les Falles apleguen a qualsevol indret, per amagat que estiga, fins i tot a aquelles empreses de tèxtil que manufacturen eixos folres polars tan antiestètics. Les Falles són el retaule de la societat valenciana. Les Falles són el poble.
El País Valencià té la sort de comptar amb tota una sèrie de recursos atractius i potents per a expandir amb èxit una suposada marca València, però, paradoxalment, el desgovern que hem patit durant vint dels darrers anys va ignorar el nostre potencial, el va menysprear i optà per crear, a cop de talonari, uns recursos nous. Uns productes desnaturalitzats i allunyats del nostre esperit que malgrat que han resultat un fracàs, ens dispararen cap al lideratge indiscutible de la marca despropòsit.
Sens dubte, d’entre els nostres tresors de recursos naturals, la festa de les Falles és un dels productes amb més potència, per no dir el que més, a l’hora d’estendre la marca València. Per increïble que semble, tot i que es va autoproclamar més faller que ningú, el desgovern va menysprear les Falles i va malbaratar aquest recurs. No ens enganyem, les Falles no eren considerades com la festa total, sinó com a llaminera borsa de vots i és aquesta la visió que dirigia la seua política vers el col·lectiu faller.
La mostra més palpable de la manca de sensibilitat d’estes polítiques cap a les Falles és l’agreujada pèrdua de popularitat, pujada a límits infinits durant l’època de la bombolla, que va començar a experimentar la nostra festa els darrers anys. Una tendència molt greu, primer i principal, perquè les Falles són del poble i mai seran festa sense ell. Per l’altre costat, un producte al qual la ciutadania li dóna l’esquena perd l’encís necessari per tal de convertir-se en un referent de l’expansió de la marca València.
Falleres i fallers, estem d’enhorabona, no ja per la declaració de la festa de les Falles com a patrimoni, sinó perquè aquesta declaració comporta tallar de soca-rel eixa despopularització que estava patint la festa els últims temps i conservar-la eternament al caliu del poble.
Valencianes i valencians, el País Valencià ja és Patrimoni Immaterial de la Humanitat!
Rubén Tello
Associació d’Estudis Fallers
