Una invasió alienígena amenaça la presència dels humans en el planeta. La gent està inquieta pels éssers estranys arribats de més enllà de la galàxia. Naus i naus ens fan viure en tensió, el recel als nous habitants es generalitza i, molt prompte, els temors es compleixen. La intel·ligència molt superior dels nouvinguts, unida a la malaptesa dels dirigents mundials, fan que un nou ordre siga establert. Les persones són una espècie animal més en la Terra, mà d’obra qualificada, però mà d’obra a la fi. Humiliats i vençuts sense oposició, sense vesar sang, pel propi pes de la saviesa.
En la fase de traspàs de poders els extraterrestres fan acopi de tota la informació possible per suavitzar l’impacte i donar continuïtat a la vida quotidiana de les persones. Projectes començats es finalitzen, signatures, acords, decisions delicades tenen el vistiplau dels nous amos, mentre s’analitza tot el que els humans havien fet i pensaven fer.
Entre els papers hi ha un que els crida l’atenció en un xicotet racó del món, una empresa, la qual està participada pel govern de la zona –dada molt important, ja que se suposa que els governs es creen per donar serveis a la ciutadania–, vol construir una línia elèctrica de molt alta tensió, a la que anomenen MAT.
Quan els invasors pregunten per la utilitat d’aquesta inversió, la resposta és el transport d’electricitat des d’Europa fins als països del Magreb com a part d’un negoci global d’intercanvi energètic, amb l’enriquiment econòmic com a finalitat. Els visitants no obtenen contestació a la pregunta de si havien tingut en compte els pobladors a què afectava aquest projecte, la natura de l’entorn o el risc que comportava per la salut dels humans, animals o plantes.
Amb una capacitat intel·lectual més desenvolupada, els nostres nous dirigents, coneixedors dels efectes nocius que el projecte causaria en la Terra, abandonen ràpidament el planeta, amb la convicció que nosaltres a soles i sense cap ajuda exterior serem capaços de destruir-nos previ espoli de tots els recursos naturals. Quan tornen no hauran de negociar amb ningú.
En la fase de traspàs de poders els extraterrestres fan acopi de tota la informació possible per suavitzar l’impacte i donar continuïtat a la vida quotidiana de les persones. Projectes començats es finalitzen, signatures, acords, decisions delicades tenen el vistiplau dels nous amos, mentre s’analitza tot el que els humans havien fet i pensaven fer.
Entre els papers hi ha un que els crida l’atenció en un xicotet racó del món, una empresa, la qual està participada pel govern de la zona –dada molt important, ja que se suposa que els governs es creen per donar serveis a la ciutadania–, vol construir una línia elèctrica de molt alta tensió, a la que anomenen MAT.
Quan els invasors pregunten per la utilitat d’aquesta inversió, la resposta és el transport d’electricitat des d’Europa fins als països del Magreb com a part d’un negoci global d’intercanvi energètic, amb l’enriquiment econòmic com a finalitat. Els visitants no obtenen contestació a la pregunta de si havien tingut en compte els pobladors a què afectava aquest projecte, la natura de l’entorn o el risc que comportava per la salut dels humans, animals o plantes.
Amb una capacitat intel·lectual més desenvolupada, els nostres nous dirigents, coneixedors dels efectes nocius que el projecte causaria en la Terra, abandonen ràpidament el planeta, amb la convicció que nosaltres a soles i sense cap ajuda exterior serem capaços de destruir-nos previ espoli de tots els recursos naturals. Quan tornen no hauran de negociar amb ningú.
Juan M. Segarra. Membre de la Plataforma No A La MAT.
