Així es desprén de l’informe d’un grup d’investigadors que participen en el projecte CypFire, coordinat per l’Istituto per la Protezione delle Piante (IPP) de Florència, centre de referència del xiprer, en el qual participen nou països (Portugal, l’Estat espanyol, França, Itàlia, Grècia, Malta, Turquia, Tunísia i Israel).
Després de l’incendi del passat estiu a Andilla (Els Serrans), l’equip d’experts va prendre mostres de la parcel·la de xiprers, d’uns 10.000 m2 de superfície, que va sobreviure al foc i que l’empresa pública Imelsa de la Diputació de València explota com a camp experimental en aquest municipi.
“Solament un 1,27% dels exemplars de xiprers va cremar, mentre que els arbres d’altres espècies del voltant de la parcel·la van resultar calcinats”, explica el responsable del departament d’Arbres Monumentals d’Imelsa, Bernabé Moya, que participa també en el projecte internacional.
Era la primera ocasió en la qual es provava, en camp, la reacció d’exemplars de diverses varietats de xiprers, adults i de gran altura (nou metres) davant un foc de la contundència com el registrat a Andilla.
Com a curiositat, Moya assenyala que l’únic arbre que va cremar va ser un pi, d’uns dotze metres d’altura, situat en el centre de la parcel·la. “Arran d’aquest incendi incrementem els estudis en laboratori”, explica l’investigador, i es va incorporar a l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentació (INIA) i a l’Institut Valencià de Recerques Agràries (IVIA).
Els resultats preliminars demostren, segons Moya, que els xiprers que van sobreviure a l’incendi d’Andilla tenen menor inflamabilitat, ja que el temps d’ignició és més llarg que en altres espècies mediterrànies pel seu alt percentatge d’aigua.
Ara bé, puntualitza, es tracta de xiprers que creixen de forma lliure, que no es poden i que tenen la branca de la varietat horitzontal. Aquests exemplars creen una pantalla ʹtallaventsʹ i no generen branques seques, “la qual cosa possibilita que no hi haja combustible sec i ajuda al fet que es propague més lentament el foc”, afegeix l’investigador.
Per a Moya és important distingir aquests exemplars dels utilitzats en les tanques de bardissa, habituals en les urbanitzacions, que es retallen i poden i que sí que produeixen branques seques en el seu interior. En aquests casos aconsella als propietaris que òbriguen les bardisses i les netegen de tot el material que pot actuar com a combustible sec.
Respecte a la utilitat del xiprer en la prevenció d’incendis, Moya considera que pot ser un “instrument més” per ajudar a reduir l’avanç del foc en zones periurbanes, més sensibles i on habitualment es produeixen els focus. També poden contribuir a separar zones agrícoles o crear pantalles en àrees urbanes.
El xiprer mediterrani, introduït en la península fa 2.000 anys, s’adapta molt bé a zones àrides i seques, i el seu comportament “no és invasiu”, explica Moya.
