Les dones decidim si parim o no parim

MOCIÓ SOBRE L’INTERRUPCIÓ VOLUNTARIA DE L’ EMBARÀS. PEL DRET A DECIDIR DE LES DONES

Manuel Ruiz Felipe, portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Unida, davant del ple de l’Ajuntament d’Ontinyent , en nom i representació del mateix, i a l’empara del que estableix la normativa aplicable, eleva al Ple de Corporació, per al seu debat la següent exposició de motius.

El dret de les dones a decidir, és part fonamental de la de la lluita històrica del Moviment Feminista . La trajectòria d’aquesta lluita al nostre país ha estat molt llarga i plena d’entrebancs. En 1985, es va produir una despenalització parcial però van haver de passar 10 anys per tal que s’apliqués al 2010 una Llei més avançada, una reforma de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, que malgrat tot seguia tenint moltes limitacions.

El PP ara, mitjançant les accions i polítiques dutes a terme pel Ministre de Justícia, ha intentat introduir un debat fals i enganyós, en el qual no podem entrar. El Dret a Decidir de les Dones vers la seua maternitat, no es por emmarcar en un debat aliè a la lliure decisió de les dones.

El dret de les dones a decidir vers la seua maternitat, és a dir, si volen o no ser mares, és un dret fonamental i, com a tal, no pot estar sotmès a ser peça d’intercanvi amb els estaments religiosos ni amb els estaments socials més reaccionaris.

Les dones no necessitem Lleis Proteccionistes que releguen a les dones a la posició o consideració d’éssers immadurs i indefensos. Les dones som subjectes de ple dret i , per tant, tenen la capacitat de prendre les seues pròpies decisions de manera autònoma i independent. No podem permetre que ni el PP ni cap mena de llei reaccionària , situe les dones novament als rols de mare, esposa i l’encarregada de tenir cura dels familiars. Aquesta reforma impulsada pel Ministre Gallardón torna a donar prioritat al fetus per damunt de la vida ja formada de la mare a la qual se la redueix, de nou a ser un ximple recipient capaç de donar vida. Amb aquesta reforma s’hi troba en perill la nostra llibertat, la nostra capacitat per decidir com volem viure la nostra vida, la nostra vida sexual, la possibilitat de gaudir del nostre cos de la manera que creiem oportuna, la nostra responsabilitat de decidir com, quan i amb qui volem ser mares. Les dones tenim dret a ser felices gaudint d’una maternitat o sense gaudir d’aquesta. Ningú des de l’àmbit públic pot capficar-se en els nostres espais de privacitat. No anem a donar cap pas enrere sobre els nostres drets sexuals i reproductius, ni sobre el nostre dret a decidir.

Defensem el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, a la lliure decisió de les dones: sense interferències, sense condicionaments, sense tuteles ni penalitzacions.

ACORDS

Elevar al Govern d’Espanya l’exigència que no s’atempte contra els drets fonamentals de les dones i no es modifique de manera restrictiva l’actual Llei Orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs.

Que s’amplien els drets reconeguts en el text vigent, per tal que es reconeguen, tal i com reivindiquen nombroses organitzacions de dones al Manifest de la Plataforma de Dones davant el Congrés, al menys les següents consideracions:

La despenalització total de l’avortament voluntari, eliminant l’actual penalització en el Codi Penal.

Assegurar la plena capacitat de les dones, incloses les joves, per prendre decisions sobre la seua maternitat i sobre les seues vides.

Assegurar a les dones immigrants que s’hi troben en situació administrativa irregular, total prestació sanitària incloent-hi l’accés al IVE(INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS).

Un protocol comú per al conjunt del Sistema Nacional de Salut, que assegure la prestació efectiva de la interrupció voluntària de l’embaràs en la xarxa sanitària pública, amb equitat territorial que puga garantir l’accés i la proximitat semblants en el conjunt dels territoros.

EUPV – Ajuntament d’Ontinyent