És cert, que des que el 1791 Olympe de Gouges escriguera la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una manifesta situació d’inferioritat, s’han aconseguit avenços, fruit d’un llarg camí de les dones a favor dels seus drets i de la seva llibertat;
Però també és ben cert que a molts llocs del planeta i fins i tot al nostre país, allò que deia Olympe a l’article primer d’aquesta declaració “La dona neix lliure i és igual que l’home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna” encara no s’ha complert, i el que és més greu que amb les polítiques dels últims anys han produït clarament efectes negatius per a la igualtat efectiva entre dones i homes, retrocessos en drets, reformes laborals, polítiques d’austeritat i retallades socials per a la ciutadania amb un fort impacte per a les dones és el panorama que ens ha deixat els últims anys de Govern del PP.
Les xifres més recents posen de manifesta que la situació sociolaboral de les dones segueix sent extraordinàriament precària: major segregació ocupacional, atur, creixent escletxa salarial. Diuen que estan trencant molts sostres de vidre però encara persisteix i a més amb els vidres caiguts ens fan catifes per caminar… És imprescindible invertir en igualtat. Així ho declara –“ Ban Ki-Moon, Secretari General de les Nacions Unides:
“Dediquem un finançament sòlid, una valenta tasca de promoció i una fèrria voluntat política a assolir la igualtat de gènere a tot el món. No hi ha cap altra major inversió en el nostre futur comú”.
El Dia Internacional de la Dona és un bon moment per reflexionar sobre els avenços aconseguits, demanar més canvis i celebrar la valentia i la determinació de dones del carrer que ha jugat un paper clau en la història dels seus països i comunitats.”
Però la situació de les dones no pot esperar a l’horitzó marcat “per un “Planeta 50-50 en 2030: Donem el pas per a la igualtat de gènere”, la maquinària institucional va al ralentí tot i que des de les Nacions Unides reflexionarà sobre com accelerar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible per impulsar l’aplicació efectiva dels nous Objectius de Desenvolupament Sostenible.
L’acceleració ha de ser vertiginosa, ja que no és possible esperar fins que al 2030 s’aconseguisquen alguns dels objectius i per sols donar dos des previstos:
• Vetllar perquè totes les nenes i tots els nens acabin els cicles de l’ensenyament de Primària i Secundaria, que ha de ser gratuït, equitatiu i de qualitat i produir resultats escolars pertinents i eficaces. Hi ha milers de nenes i nens que a hores d’ara estan morint en l’èxode dels refugiats. Quants més han de morir per posar ja els mitjans per solucionar aquesta situació?
• Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat i la mutilació genital femenina. I mentre arriba el 2030, com treballarem per eradicar la mutilació genital femenina?
Si la situació al món per les dones està lluny de ser idònia, al nostre territori, com afirmem des de fa temps, ha sofert un greus retrocés que hem d’aturar. Lluny de ser certa la propaganda de la recuperació econòmica, la situació laboral ha empitjorat. Segons les dades oficials, durant el mes de febrer el País Valencià, i atenent al gènere l’atur registrat en homes ha concentrat una disminució, amb 720 aturats menys que suposen un total de 206.851.
En contraposició, les dones han manifestat una baixada en les contractacions i pujant el número de desocupades en 1.100, fins a un total de 262.450 d’aturades. Entre la població més jove també s’ha incrementat l’atur, sumant 1.397 més que en el mes anterior.
Al camp de Túria el 55,6% de les persones aturades són dones. Però hi ha més… ja que cal tenir en compte que a totes aquestes dades no es compta amb les persones que no s’inscriuen a l’atur, per estar fent cura dels seus, per exemple, majoritàriament dones.
Es fa palès com la crisi econòmica i la retallada de drets ha deixat les dones en una pitjor posició respecte als homes. I això en situacions de desnonaments pot arribar a suposar fins i tot l’exclusió social per a les dones i les persones al seu càrrec. Posar mitjans per evitar desnonaments és urgent. Com ho és fer front al masclisme criminal que va en augment. El 2016 s’ha iniciat amb un total d’11 dones assassinades per violència de gènere, – segons dades oficials- el que clarament ens indica que ens trobem davant un Estat patriarcal massa permissiu amb la violència de gènere.
I al País Valencià ens trobem al capdavant.
Ja és hora que la Generalitat Valenciana comence a donar solucions reals i efectives i també el futur Govern central perquè:
- És inajornable la presa efectiva de decisions per eradicar la bretxa salarial entre dones i homes.
- És inajornable millorar la resposta institucional per a l’atenció, protecció i seguretat efectiva de les dones víctimes de la violència de gènere, mitjançant l’efectiva prevenció i eradicació d’aquesta.
- És inajornable revertir les retallades i les reformes regressives de l’anterior Executiu, amb greu impacte de gènere: la Reforma LaboralLlei3/2012,la LOMCE i la LleiOrgànica11/2015(interrupció voluntària de l’embaràs)
Cal anar endavant, donem el pas Per un Dia Internacional de la dona, motor de canvi real!
Pura Peris, els verds de l’Eliana. Verds del País Valencià.
