Diari La Veu del País Valencià
Una nit inoblidable, per Sílvia Ureña
Sense cap dubte, diumenge va ser una de les nits més intenses, emocionants i emotives que he viscut mai. Un cúmul de sentiments em van recórrer el cos a mesura que passaven els minuts i he de reconéixer que em van superar.

RÀBIA. Profunda ràbia. Com pot ser que Ontinyent no valore el que Compromís ha fet al govern aquests quatre anys? No m’ho puc creure. Com no es valora a qui ha estat del costat incondicional de la defensa de l’escola pública, de l’esport, de la joventut? Com no es valora una aposta impressionant pel respecte al medi ambient, que siguem Ciutat Sostenible? Com no es valora una gestió econòmica admirable, la reducció del deute brutal sense tocar les butxaques de la ciutadania?? No m’ho puc creure.

IMPOTÈNCIA. Impotència infinita en veure que eixos més de 200.000€ de despesa publicitària a l’any durant aquests quatre anys del PSOE de Rodríguez –i que paguem entre totes i tots–, foto a foto han estat calant en la gent fins al punt de desdibuixar la realitat apropiant-se de mèrits que no són seus. Perquè no són teus, Jorge, i ho saps. Ho saps massa bé, n’eres molt conscient. Per part nostra, hem d’assumir i acceptar que hem passat deTeleLina a FotoJorge i no hem pogut fer-li front.

TRISTESA. Tristesa absoluta mentre comptaven els vots i pensava en els meus companys. M’heu vingut al cap cadascun de vosaltres. Tots i totes. Només podia pensar en què no seria eixa regidora que esperàveu de mi. Em venia al cap tota la il·lusió dipositada en nosaltres. Ho sent. Molt.

INDIGNACIÓ. Frustrant indignació en saber que al llarg de la nit hi ha gent de la llista del PSOE que repeteix, sense adonar-se’n de qui l’escolta, “però si jo anava de bulto!”. Us vigilarem de ben a prop. No és una amenaça, és una promesa a la gent d’Ontinyent. Perquè Ontinyent es mereix que eixes persones que van “de bulto” es deixen la pell per cadascun de nosaltres, per cada ontinyentí i ontinyentina. Les majories absolutes no són bones i menys amb un “equip” com el vostre, amb gent que va “de bulto”. Més us val deixar-vos la pell per estar a l’altura d’Ontinyent. Sincerament, ho dubte. Temps al temps.

EUFÒRIA. Comptant els vots a Corts. Rebent missatges contínuament de la situació de la resta de la comarca, de la resta del País Valencià. Impressionant. Enhorabona a tots i a totes!! Per fi hem fet fora eixa majoria absoluta convertida en poder absolut. Eixe partit podrit de corruptes que ens han portat a conéixer la misèria, la vergonya, a tots els valencians i valencianes. Recuperarem la dignitat. Hem recuperat el País Valencià!

ESTIMA, ORGULL, AGRAÏMENT, CALOR, RESPECTE… FORÇA. No sé com més definir el moment d’arribar a la seu de Compromís. GRÀCIES. Crec que sempre m’emocionaré quan recorde aquest moment. Les vostres mostres d’estima no tenen preu. Cada abraçada, cada paraula vostra, vos jure que me les guarde dins. Les porte dins per a sempre.Sense cap dubte.
Cada abraçada, cada missatge de suport, cada llàgrima… tots i cadascun dels 2.039 vots ens donen la força per aseguir amb valentia, deixant-nos la pell. Amb la cara ben alta i l’esquena tranquil·la.

El País Valencià serà d’esquerres o no serà. I ara ja podem dir ben claret: el País Valencià serà! El somriure ha vençut!

Sílvia Ureña

Comparteix

Icona de pantalla completa