Diari La Veu del País Valencià
Imminent paralització de Castor
La imminent paralització d’activitat del projecte CASTOR dóna pas a l’allau de declaracions de caire polítiques en aquell tradicional joc de “passar la patata calenta”. Encara que la possibilitat de nous terratrèmols no està de cap manera descartada ni els danys que ha pogut provocar en el subsòl comprovada, sí és el moment de treure conclusions:

El gerent del projecte CASTOR, Recaredo del Potro, va reconèixer en declaracions a la SER aquest setmana que tenien previstos “micro-micro-micro sismes”; ens sorprèn que fossin més curosos en aconseguir tots els permisos que no en fer de manera exhaustiva tots els estudis sismològics. Ben bé estem davant d’una irresponsabilitat i d’una ocultació d’informació.

El PSOE i el PP han entrat en una lluita sense sentit a la recerca de culpables, però bo seria recordar, analitzar i intentar corregir de cara al futur errades en les decisions presses. El polític ha de tenir el suficient criteri per saber si són suficients els informes tècnics o no, i en cas de considerar-ho sol.licitar més informes. El projecte CASTOR, amb Florentino Perez al darrere, hagués estat igualment aprovat, manés a Madrid el PSOE o el PP. La concessió de la llicència d’activitat econòmica o engegar el projecte a Vinaròs afecta igualment als dos partits.

La UE va avalar al 2009 el projecte CASTOR, a pesar de les crítiques que en tema de seguretat van fer en aquell moment eurodiputats. La UE també és part implicada en les decisions que ara ens han afectat en tota aquesta zona.

Però per a ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ –Vinaròs hi ha una conclusió fonamental en polítiques mediambientals:

La naturalesa no sap de fronteres, ni de divisions territorials, ni principats, ni País,… No té cap sentit en qüestions mediambientals que hagin diferents normatives a l’Estat, com ha estat els cas CASTOR, respecte a Catalunya i País Valencià. Si ESCAL va optar pel País Valencià va ser perquè la normativa de la Generalitat Valenciana era molt més laxa que la catalana, molt més restrictiva aquesta, però al final les víctimes que hem patit aquesta arbitrarietat normativa han estat les poblacions tan de Catalunya com del País Valencià. Cal una normativa conjunta de tots els territoris de la UE que, en qüestions mediambientals, ha de ser exhaustivament curosa pel bé de la població. Si no és així estarem en risc de caure una altra vegada en la especulació industrial que porta a oferir i implantar projectes segons les necessitats econòmiques dels ajuntaments, defugint obligacions de compliment mediambiental i de seguretat.

Comparteix

Icona de pantalla completa