La reforma de pensions, nascuda de l’Acord Social i Econòmic (AGAFA), signat per les organitzacions sindicals, empresarials i el Govern al febrer de 2011, incloïa una sèrie de mesures que milloren les carreres de cotització de joves i dones.
Una d’elles, era el reconeixement del dret a ser donades d’alta en Seguretat Social a les persones que participaven en programes de formació remunerats vinculats a estudis universitaris o de formació professional.
Aquesta mesura, que va entrar en vigor al novembre de 2011 va tenir un primer resultat immediat i brillant. En tan sols un mes, 41.135 joves becaris van ser donats d’alta en la Seguretat Social.
No obstant açò, el Govern anterior, després de cedir a les pressions dels qui des de l’administració educativa s’oposaven a la concreció d’aquest nou dret, va aprovar un nou Reial decret amb prou faenes dues setmanes després de conèixer-se aquestes espectaculars dades inicials d’increment d’afiliació, excloent d’aquest nou dret els estudiants universitaris que realitzaven pràctiques externes.
El resultat d’aqueixa correcció va ser ràpid, es va detenir el procés d’afiliació de joves per aquesta via i va començar a decréixer en els mesos següents, anul·lant-se la meitat de les altes inicials fins a situar-se aproximadament en 20.000 becaris afiliats.
CCOO va reaccionar contra aquella mesura presentant un Recurs Contenciós-Administratiu davant el Tribunal Suprem, que ara, a través de la Sentència de 21 de maig de 2013, ha sigut estimat per no haver recaptat del Consell d’Estat opinió sobre aquesta modificació substancial, i declara la nul·litat de ple dret del Reial decret impugnat i, amb açò, restableix a la seua regulació originària a l’octubre de 2011 el dret ple a ser donats d’alta en la Seguretat Social de totes les persones que a través de beques estan integrades en aquests programes formatius remunerats.
Amb açò, totes les persones que es troben en situació de becaris tant en organismes públics com a empreses privades, que estiguen vinculades d’alguna manera a estudis universitaris o de formació professional, i perceben per elles algun tipus de contraprestació econòmica de qualsevol quantia, han de ser considerades en situació assimilada a l’alta en seguretat social, de manera que les empreses o entitats que financen la beca estan obligats a donar-los d’alta amb una cotització especial que cobrirà totes les contingències de seguretat social excepte desocupació.
Els becaris veuen amb açò restablert el seu dret a cotitzar per les prestacions de jubilació, invalidesa, incapacitat temporal per contingències comunes i professionals, i formació professional. No s’ha establert límit temporal màxim per a cotitzar per aquestes beques, per la qual cosa la cotització ha d’estendre’s durant tot el període que dure la beca.
Cal recordar que la cotització a càrrec de la institució que finança la beca d’aquestes persones, joves en la seua immensa majoria, és de poc més de 30 euros al mes, la qual cosa feia especialment injustificable l’oposició a aquesta mesura.
Els efectes immediats d’aquesta Sentència són:
-Es restableix de forma immediata l’obligació de donar d’alta a aquestes persones.
-S’obri la possibilitat de reclamació pels períodes que, des de novembre de 2011, havien d’haver sigut cotitzats i no ho han sigut per la indeguda aplicació del Reial decret que ara s’ha declarat nul de ple dret.
Amb açò, els més de dos milions d’estudiants universitaris i de formació professional tornen a comptar amb un dret que els va ser reconegut per l’Acord de Pensions aconseguit en el sí del Diàleg Social al febrer de 2011 i inclòs en la Llei 27/2011 de reforma de la Seguretat Social i que, per una actuació arbitrària i injustificada del Govern, havia vist limitat el seu exercici de forma extraordinària.
