Benvolguts companys i companyes, Com tots i totes sabeu s’estan donant diversos processos i debats sobre la unificació, la confluència o la recerca de punts d’encontre entre les esquerres o els sectors progressistes per fer front als atacs que les classes populars estem patint a hores d’ara per part de les classes dominants. El règim sorgit de la transició s’esquerda i actua d’una manera cada volta més insostenible i més indignant. Per un costat la corrupció domina els noticiaris i per altre la impunitat amb la que actuen indigna cada volta més a unes classes que suporten l’atur, la pèrdua de drets laborals, les noves formes massificades de pobresa, els desnonaments, les despeses del deute públic il•legítim, el deteriorament de la sanitat i l’educació pública, l’empitjorament de la situació de la dona, les minories ètniques i els col•lectius immigrants.
I per últim, com ja està passant pertot arreu i en totes les edats, per a alguns membres de la nostra societat la fam és el que queda i l’alternativa per a alimentar els fills és rebre l’ajuda humanitària d’uns bancs d’aliments cada volta més desbordats, buscar l’aliment en els contenidors de brossa o passant la nit en els caixers dels mateixos bancs que han provocat la crisi. La resposta que les protestes estant rebent, lluny de ser democràtica, tal i com es va veure a la protesta de l’AVE a Alacant o durant la primavera valenciana no és altra que la d’uns dirigents que detesten el poble, que detesten les classes populars, que detesten els aturats i que detesten els pobres: la repressió. Al País Valencià, si més no, la situació és més dramàtica que a altres llocs de l’estat espanyol i d’Europa, els pressupostos públics s’han malgastat en projectes faraònics sobretot destinats a unflar les butxaques de les xarxes clientelars i corruptes de polítics, banquers, partits i empreses. Fins i tot la cooperació ha estat pressa de la corrupció rapinyaire. Les institucions valencianes, la Generalitat, el parlament, els ajuntaments estan entre les institucions més corruptes del món i les conseqüències de la seua crisi, la que ells han creat, ens les fan pagar al poble. Som una societat que camina cap a la decadència econòmica, política, social i cultural. Les mobilitzacions dels últims dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent, i també d’anàlisi de la nostra realitat social i de conformació de propostes. Amples sectors de la població ja no creuen el que diu el govern o els partits del règim, o la monarquia.
El règim ja no pot desenvolupar les seues estratègies de dominació amb la fluïdesa amb que ho feia fa solament dos anys. La indignació de la gent és la insostenibilitiat del règim i de les seus formes de dominació, dels seus privilegis i de la seua injustícia. Aquestes mobilitzacions mostren també una participació cada volta més sòlida i més conscient en les protestes tant arreu l’estat com la País Valencià. La indignació del poble és també la nostra legitimitat i la raó bàsica per a organitzar la lluita. És doncs urgent que tots els sectors socials que volen acabar definitivament amb les retallades comencen a debatre, a trobar punts d’encontre, a coordinar tasques i campanyes i a enfortir-se mútuament per a consolidar amb més força l’autoorganització i la mobilització social permanent. Sols amb una ciutadania activa, participativa i en el carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.
Per a aconseguir-lo és necessari impulsar un procés de reflexió i confluència ample, horitzontal, plural i participatiu capaç de reconèixer i d’incloure en la seua diversitat els múltiples col•lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic. Dins d’aquesta reflexió, pensem que devem abordar temes como ara les alternatives a la crisi del règim del 78, els processos constituents, el debat sobre quin programa d’urgència social per a rompre amb la dictadura del deute i la troica i les aliances necessàries per a dur-lo endavant, la relació entre moviments socials i organitzacions polítiques i les formes participatives i de democràcia interna de que deuria dotar-se una nova eina político-social organitzada i sustentada per les persones de baix. El calendari que proposem és el de reunir-nos el diumenge 28 de Juliol en Alacant i passar el dia debatent. La reunió està oberta a tots i totes les que vulguen vindre.
Per a qualsevol comentari, proposta, propostes d’ordre del dia, etc… o per a manifestar el vostre interès en vindre podeu contactar-nos per e-mail o Facebook.
Es prega confirmació per poder preparar la logística amb antelació.
e-mail: [email protected]
Facebook: Alternatives des de baix Ací teniu diverses pàgines web i articles amb diverses opinions sobre el tema: alternativasdesdeabajo.org/ (on hi podeu trobar les actes del passat encontre) publico.es – cuartopoder.es – equomadrid.org – rebelion.org – kaosenlared.net
José M. Copete
