‘Per la nostra seguretat casc per a tots?’

El 28 de maig, María Seguí, directora de la DGT, defensarà al Congrés dels Diputats la seua reforma del Reglament General de Circulació. Entre les propostes que suposen un atac a la bicicleta com a mitjà de transport, està la de l’obligatorietat del casc per a ciclistes.

El nostre col·lectiu València amb bici, així com la resta de col·lectius de ciclistes urbans (coordinats per ConBici) ens oposem a tal obligatorietat perquè no hi ha raons de pes que la justifiquen ja que solament el 0,0001% d’entre els 3 milions de ciclistes urbans que hi han al nostre país, pateix ferides greus o mor per lesions cranials cada any. Es tracta d’una agressió que, sota el pretext de la seguretat individual, ataca al nostre lliure albir i més important encara: a la seguretat col·lectiva (les estadístiques demostren que amb aquesta mesura pot descendir l’ús de la bici un 40% i açò desprotexeis els escassos ciclistes que queden, a més que seguirà havent-hi un elevat númere de cotxes circulant per les ciutats amb la qual cosa la accidentabilitat mortal no descendirà). Els arguments presentats per a justificar l’obligatorietat són molt febles i volem conscienciar l’opinió pública d’açò amb la nostra acció.

María Seguí afirma que treballa per reduir la xifra de 5600 lesionats cranioencefàlics a l’any. Ens pren per ignorants a utilitzar xifres absolutes (les de tots els accidentats entre ocupants de vehicles a motor, vianants i ciclistes) per a justificar que els ciclistes, i només nosaltres (el 5% dels accidentats d’aquest tipus), ens posem obligatòriament un casc, com si aquesta fora la solució als problemes de sinistralitat vial a les nostres ciutats. Les associacions d’automobilistes, les asseguradores i algunes associacions de l’automòbil estan molt preocupats perquè diuen que tota vida és important i si es poden salvar 2 vides a l’any (el que estima la DGT) entre els ciclistes urbans, mereix la pena el casc. No obstant açò, i per citar víctimes de trànsit de l’any 2011: van ser 222 vianants i 75 ocupants de vehicles els que van morir en àrees urbanes, molts d’ells per no portar casc. Si ens eixim del trànsit, hi ha dades encara més eloqüents de l’absurd d’aquesta preocupació i que ressenyem*.

La vesprada d’aquest dilluns 27 ens hem concentrat, com a vianants, en el pas de vianants davant la Plaça de Bous, al carrer Xàtiva. Hem travessat vàries vegades amb la particularitat que portàvem cascs i armadures. Hem aconseguit una imatge ridícula, la d’una ciutat plena de gent utilitzant proteccions per a defensar-se de la inseguretat vial que genera majorment l’automòbil.

Amb aquesta acció, que s’ha realitzat a altres ciutats de l’Estat, pretenem denunciar la doble vara de mesurar que es té amb els ciclistes posat que els mateixos arguments erronis* que s’utilitzen per a obligar-nos a portar casc poden ser utilitzats per a obligar a vianants i ocupants de vehicles de motor. De fet, hi ha estudis que demostren que fent el casc obligatori per a ocupants de vehicles (els pilots de carreres ho porten perquè el cinturó de seguretat no és suficient per a esmorteir colps en el cap) i per a vianants se salvarien bastants més vides a l’any en accidents de trànsit que es pretenen salvar entre els ciclistes.

Però Estaria justificat un casc per a tots?

No, vianants, ciclistes i ocupants de vehicles no necessitem posar-nos cascs i armadures per a protegir-nos. És el trànsit (d’automòbils) qui ha d’estar supeditat a les persones i no les persones al trànsit. La que necessitem és el calmat del trànsit en les ciutats, la reducció dels límits de velocitat, el compliment estricte d’unes normes de circulació racionals i mínimament consensuades, educació vial i persecució i càstig exemplar de la violència vial (sense indults).

El nostre casc és la ciutat 30.

http://es.30kmh.eu/,

http://www.conbici.org/joomla/