Propose a tots els lectors el boicot a tots els escriptors i escriptores que empren paraules com crisi de manera contínua en els escrits públics i, igualment, a totes les seues obres actuals que ens porten eixe esperit derrotista.
Igualment propose, com a alternativa, el suport i la promoció de tots els que no l’empren i que a poc a poc puguem descobrir.
Finalment, afegiré unes paraules d’Einstein, sovint tergiversades en Internet: “Només en temps de crisi és més important la imaginació que el coneixement”. Podem imaginar de moltes maneres i, així, desenvolupar la creativitat. Si ho fem de manera constructiva i fresca, ens resultarà més fàcil evitar prendre medicaments per a dormir, haver d’ingressar en les unitats de salut mental, tindre depressions, crisis (de parella, d’ansietat o epilèptiques, per posar-ne uns casos) o atacs de pànic.
Vos convide, així, a fer una xicoteta reflexió… Com diu Maquiavel, quan nosaltres (allò que ell diu el vulgus) ens unim i confiem més en nosaltres, ja pot dir missa qui ocupa el poder i amb els mitjans que vullga, que nosaltres guanyarem la mà i ens n’eixirem. Un exemple real i que, potser molts majors de 18 anys encara recordem: els mitjans de comunicació alternatius i lliures feren possible que el PP, amb majoria absoluta, perdera les eleccions en març del 2004… en menys de quatre dies abans de les eleccions i el PSOE es va sentir incòmode. Recorde que vaig telefonar a Ràdio Klara el dia de l’atemptat en Madrid i vaig dir que confiava en un mitjà com Internet. I tirà avant. Si encara fórem pessimistes, enyorarìem la monarquia d’Alfons XIII, la II República, els moments de la guerra… o quan encara no existia la Revolució Industrial ¡Senyors, que vivim en el segle XXI! ¿Qui ha dit que una organització econòmica com la que proposa Muhammad Yunus no siga possible? ¿És que només té una lectura, el capitalisme? ¿I els escriptors renovadors d’idees i constructius, en el llenguatge i tot? De segur que n’hi han. El pensament lliure, com el creatiu, admiren el pluralisme…
Igualment propose, com a alternativa, el suport i la promoció de tots els que no l’empren i que a poc a poc puguem descobrir.
Finalment, afegiré unes paraules d’Einstein, sovint tergiversades en Internet: “Només en temps de crisi és més important la imaginació que el coneixement”. Podem imaginar de moltes maneres i, així, desenvolupar la creativitat. Si ho fem de manera constructiva i fresca, ens resultarà més fàcil evitar prendre medicaments per a dormir, haver d’ingressar en les unitats de salut mental, tindre depressions, crisis (de parella, d’ansietat o epilèptiques, per posar-ne uns casos) o atacs de pànic.
Vos convide, així, a fer una xicoteta reflexió… Com diu Maquiavel, quan nosaltres (allò que ell diu el vulgus) ens unim i confiem més en nosaltres, ja pot dir missa qui ocupa el poder i amb els mitjans que vullga, que nosaltres guanyarem la mà i ens n’eixirem. Un exemple real i que, potser molts majors de 18 anys encara recordem: els mitjans de comunicació alternatius i lliures feren possible que el PP, amb majoria absoluta, perdera les eleccions en març del 2004… en menys de quatre dies abans de les eleccions i el PSOE es va sentir incòmode. Recorde que vaig telefonar a Ràdio Klara el dia de l’atemptat en Madrid i vaig dir que confiava en un mitjà com Internet. I tirà avant. Si encara fórem pessimistes, enyorarìem la monarquia d’Alfons XIII, la II República, els moments de la guerra… o quan encara no existia la Revolució Industrial ¡Senyors, que vivim en el segle XXI! ¿Qui ha dit que una organització econòmica com la que proposa Muhammad Yunus no siga possible? ¿És que només té una lectura, el capitalisme? ¿I els escriptors renovadors d’idees i constructius, en el llenguatge i tot? De segur que n’hi han. El pensament lliure, com el creatiu, admiren el pluralisme…
Lluís Barberà
