Càritas Castrense: un pas endarrere

24 gener 2014 01:00h
Hem rebut decebuts i contrariats la notícia segons la qual el 8 de gener es va obrir una seu de Càritas a l'Arquebisbat Castrense d'Espanya. A més a més, la presència insultant, per a moltes persones cristianes i pacifistes, dels militars en la processó de Sant Vicent màrtir de València, ens motiva a fer la següent reflexió.

Com a col·lectiu de cristians pacifistes ens sembla totalment incoherent i anti-evangèlica aquesta opció. El pas endavant seria desvincular-se radicalment de la institució castrense. Un pas endarrere és incrementar els vincles militars, ara, amb una seu de Càritas. Exposem les raons.

No ens enganyem. Els exèrcits són la força bruta de les oligarquies dels països, dels poderosos, l’instrument que fan servir per a mantenir els seus privilegis i interessos econòmics i polítics. Dit amb més profunditat: per augmentar les riqueses de les elits enriquides i el seu poder de decidir i influir en les decisions que afecten a tots els habitants de la Mare Terra.

La institució castrense espanyola es deu a l’OTAN, acata les seues decisions i és còmplice activa i passiva dels seus saquejos arran del món. També del control de fronteres a l’est i al sud d’Europa per a tenir a ratlla els habitants dels països més pobres d’Àfrica.

Un simple exemple que tots recordarem. El vertader mòbil de la invasió de l’Iraq, amb EE.UU, Gran Bretanya i l’Estat espanyol al capdavant, no fou la presència d’armes de destrucció massiva, ni per democratitzar el país, ni per salvaguardar els drets humans de la població (que ara està en pitjors condicions). El vertader mòbil fou apropiar-se del petroli i assolir el domini geo-estratègic en la zona del golf pèrsic. Els qui més guanyaren foren les petrolieres Exxon, Chevron, Shell i BP i les empreses de reconstrucció com Kellogg Brown & Root, filial de Halliburton vinculada a Dick Cheney. També altres com Bechtel Corp, Parson Engineering, Lewis Berger Group y Fluor Corporation. Aquestes empreses ja havien signat contractes de reconstrucció abans de què les infraestructures foren destruïdes. Es beneficiaren econòmicament i lucraren sense escrúpols amb el patiment i les matances d’innocents ocasionades per la guerra. És contradictori anar de la mà amb els qui saquegen en els camins i després fer de samaritans.

El mateix pretenen ara amb Iran (segona reserva petrolífera de la zona després d’Aràbia Saudita). El mateix podríem dir del gas natural en Afganistan i Síria; del petroli a Nigèria o Líbia; l’urani a Mali, Níger o Líbia; o els fosfats o bancs de peixos al Sàhara occidental. Eixa és la funció més profunda dels exèrcits, per més que ho disfressen i camuflen en els mitjans de comunicació a manera de «Missions de pau» o «Missions humanitàries».

Caldria ser una instància crítica, comprendre les arrels i visibilitzar els lligams de la institució castrense espanyola amb un «Entramat» molt complex on estan també els banquers que financen l’armament, l’anomenada Banca armada (BBVA, Santander, Bankia, Caixabank,...), els empresaris que fabriquen i promouen l’ús d’armament (EADS-CASA, Navantia, Santa Bárbara, Indra) i els polítics que autoritzen les operacions militars i la venda d’armaments a països empobrits on es vulneren sistemàticament els drets humans. Per ficar dos exemples. L'actual ministre de Defensa Pedro Morenés exercia de representant d’empreses d’armament (Instalaza o MBDA, segon major productor de míssils al món) i ara com a Ministre de Defensa promociona l’armament espanyol arreu del món (Aràbia Saudita, Veneçuela, Xile, etc.). Pel mateix, el Secretari d’Estat de Defensa Pedro Arguelles era el president de l’empresa aeronàutica Boeing España que té una secció d’avions de guerra. El seu patrimoni personal és de 18 milions d’euros segons consta en el BOE (Núm. 221, Dijous 13 de setembre de 2012, Sec. III. Pàg. 64498).

Cal refrescar la consciència ètica sabent que la despesa militar de la institució castrense espanyola absorbeix i dilapida actualment 45,18 milions d’euros al dia, un total de 16.492 milions d’euros anuals que es paga amb diners de tots nosaltres, els contribuents. Si aquests diners s’invertiren en desenvolupament, en salut i educació principalment, no serien necessàries tantes retallades en aquestes partides i la qualitat de vida de moltes persones seria millor. Cal anar a l’arrel dels problemes. No hem de donar per caritat el que hem de donar per justícia. Atenent a les conseqüències de la despesa militar recordem la frase de Luther King: «Una nació que gasta més diners en armament militar que en programes socials s’apropa a la mort espiritual».

Pensem que l’Església deuria «desvincular-se institucionalment» (Arquebisbat castrense d’Espanya) d’una entitat com l’exèrcit que fomenta valors com l’obediència acrítica per damunt de la consciència ètica, el masclisme i les relacions jeràrquiques, i que estableix, legitima i utilitza la violència armada al servei dels interessos dels poderosos. Aquests valors són contraris al Projecte de Jesús, el Regne de Déu: un Regne de no-violència i pau, d’igualtat i fraternitat, de bondat, compassió i justícia, especialment amb els més empobrits.

Per finalitzar recordem les paraules del Papa Francesc en el recent missatge per la XLVII Jornada Mundial de la Pau 2014:

Per aquest motiu, desitge dirigir una encarida exhortació a quants sembren violència i mort amb les armes: redescobrisquen, en qui avui consideren només un enemic al qual exterminar, al seu germà i no alcen la seua mà contra ell. Renuncien a la via de les armes i vagen a la trobada de l'altre amb el diàleg, el perdó i la reconciliació per a reconstruir al seu voltant la justícia, la confiança i l'esperança. «En aquesta perspectiva, sembla clar que en la vida dels pobles els conflictes armats constitueixen sempre la deliberada negació de tota possible concòrdia internacional, creant divisions profundes i dolentes ferides que requereixen molts anys per a cicatritzar. Les guerres constitueixen el rebuig pràctic al compromís per aconseguir aqueixes grans metes econòmiques i socials que la comunitat internacional s'ha fixat [16].
Per aquestes raons instem i animen a l’Església oficial a dissoldre l’Arquebisbat castrense a Espanya. Que l’anunci de la pau messiànica del profeta Isaïes siga una empenta encoratjadora per avançar el projecte de Déu: «Forjaran relles de les seues espases i corbelles de les seues llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra» (Isaïes 2, 4).

Honori Pasqual i Martí
next