Feu lloc en la llista, almenys jo faig lloc en la meua llista, perquè els culpables són els mateixos inútils, empresaris d’endoll fàcil amb el poder, poder de balafiment irresponsable amb els endollats. Són els mateixos culpables els que jo acuse, els dels bancs i els de les caixes, els del finançament, els del genocidi, els de l’autoodi, els megalòmans, els inútils, els conservadors… Els acuse perquè són culpables, el culpable és el Partit Popular. Culpable de malvendre o de vendre el que podria ser de tots, de tots els valencianistes i de molts valencians. Culpable de vendre el València C.F. a no se sap qui, per a no se sap què, i no se sap com. Molts direu que aquests equip de futbol només és una empresa, privada, i és cert, que hi ha altres equips tan valencians com aquest, molts, però aquesta empresa era una associació fins que una llei va obligar-lo a fer-se Societat Anònima, Esportiva, però Societat Anònima. No tots els clubs van ser obligats a fer-ho, un greuge, altre. El que no es podrà negar és que aquest club ha passejat el nom de la ciutat, i doncs del País que porta el seu nom, arreu Europa i arreu el món, i ho ha fet des de fa 95 anys de forma gratuïta, desinteressada, com cap altra propaganda mediàtica ho haguera pogut fer, com cap llibre d’Història ho faria. El València no és l’equip de la ciutat, ni l’equip dels País Valencià, ni l’equip degà del futbol valencià, però és això sí, l’equip més llorejat crec que amb diferència de tots els equips valencians. Però amb les seues virtuts va arribar la seua penitència.
Els que som valencianistes futbolístics i valencianistes polítics patim doncs més encara, ja que plorem pel País, i pel València C.F. El País a poc a poc ens el volen furtar i sembla que el nostre equip ja no és nostre, de quí és el nostre equip?, dels balafiadors, dels genocides, dels conservadors, dels inútils, dels falsos valencians, sí, falsos. No diré que els valencianistes futbolístics no siguem també un poc culpables, els que som la mínima expressió de l’accionista i els que no tenen cap acció. Crec que el València C.F. és o era patrimoni de tots els valencians, i el PP va utilitzar el seu potencial simbòlic dins dels seus molts esforços per patrimonialitzar tots els elements claus del valencianisme, del polític també. El PP ha fagocitat tot allò valencià per mirar d’espoliar-lo, d’aniquilar-lo. A la fi, com qui fa servir un mocador de paper, es fa servir fins que és útil, despres es llança. Recordem que la llista és llarga, el PP ha llançat les caixes, llançà i menysprea tots els dies la llengua dels valencians, llança RTVV, llança la salut i educació dels valencians, llança els nostres serveis socials, llança i llança, i llança el València C.F. perquè és una càrrega massa grossa per al rèdit electoral que dóna, el València ja no és útil, i es llança a perdre, es ven al millor postor. Els valencians assistiren sorpresos i indignats a l’aval de la vergonya, un aval públic que pretenia salvar un club perquè aleshores sí era útil, un aval que calia perquè la gestió havia estat nefanda, i qui havia gestionat?, un dirigent endollat, recomanat, per la Generalitat i pel seu president Camps, valencianista futbolístic. És ell qui el va triar, qui va triar qui governava el club, i ho va fer per utilitzar-lo, utilitzar una llepolia amb dues lligues més guanyades recentment. Com si el València fóra del PP els jugadors i la gespa de Mestalla criden al febrer de 2006: “Agua para todos”, recordeu?, calia pagar un preu. Aleshores vaig sentir-me indignat, utilitzat, no vaig posar-me en peus, no vaig aplaudir, no vaig pensar que en realitat aquell era el principi de l’agonia que patiria el meu equip fins a hui. A la fi d’aquell any el València faria un nou estadi, es furtava sòl públic a la ciutat.
De nou immoralitat, poca vergonya, sòl públic per a interessos privats, els del València i els del PP, per molt simbòlic que fòra el primer i per molt votat que fóra el segon. La fi no justifica els mitjans. Quan es ven a no sé qui, quan qui el va fer servir, quan qui en realitat ens l’ha furtat el ven i es llava les mans, jo dic culpables, jo dic lladres, lladres que ens poseu la cova en casa i des d’ella ens furteu. Permeteu-me doncs que en la meus llista de greuges com a valencianista polític, afegisca el meu greuge com a valencianista futbolístic, el que passa amb el València C.F. té culpables, i són ells, els del Partit Popular, els mateixos que ens furten la llengua, que furten el que és nostre, els corruptes, els inútils, els balafiadors, els capitalistes liberals de boqueta que amb la mà amagada socialitzen les pèrdues privades, mentres cobren sobresous, ells són els principals culpables. Jo acuse, que se sàpia, són culpables del que he dit, demane justícia, tot i que la llista és llarga.
Amunt València Sempre
Alex Amorós
