Ens centrem a Otos, un poble del País Valencià que m’ha vist créixer i que m’estimo com a part de les meves arrels. Otos pateix aquests dies com les seves escoles són carn de canó d’aquest capitalisme del que he estat parlant. El govern del partit popular valencià pretén que un sol professor atengui a 15 xiquets i xiquetes de sis nivells diferents, així doncs els veïns i veïnes d’Otos es pregunten si els senyors de la Conselleria portarien els seus fills a una escola amb aquesta òbvia mancança de personal. Em permeto contestar a la gent d’Otos que la gent de la conselleria porta els seus fills a escoles privades i que, per tant, hipotecar una generació de xiquets d’Otos, Beniatjar i Bèlgida els importa ben poc.
El poble d’Otos ha demostrat ser capaç de respondre amb tota la contundència a aquells que darrera d’uns balanços econòmics es permeten el luxe de dir que es pot retallar una mestre a l’escola i empitjorar les condicions de les futures generacions del poble. Vull afegir que aquests tecnòcrates s’obliden de l’incalculable cost de la desaparició de les societats rurals, un cop més el capitalisme és mostra ineficient en el càlcul social de les seves externalitats.
Animo des d’aquí a tot el poble a bolcar-se amb una lluita tan necessària com aquesta. No sou els únics que esteu en lluita ni els darrers que ho estareu, cada cop som més els que sortim al carrer per reclamar allò que és just i allò que és nostre.
Una abraçada a tots i totes!
Pau Guerola
Girona, 20 d’abril de 2013