Primer ens vingueren amb què les emissions de TV3 a terres valencianes eren il·legals, i que això no podia ser; després aparegueren protegits per la policia, porra en mà, per a tancar repetidors; posteriorment compliren les amenaces i ho clausuraren tot, per a més inri, de nit. No contents amb això, inflaren a multes a l’entitat propietària de les antenes, Acció Cultural del País Valencià. Les multes foren exemplars, certament, les més elevades de quantes podien haver posat. A por ellos!, pareixia ser el lema. Després ens embolicaren amb estranyes maniobres i negociacions amb l’executiu central, que si múltiplex per ací, que si múltiplex per allà, que si esto i que si aquello, paraules i més paraules, merda dels uns i merda dels altres, com si els valencians conscients de ser alguna cosa més que simples borreguets no sabérem que a Madrid, aquests assumptes se’ls passen per l’ouera. En efecte, al cap d’uns anys, quan manaven els mateixos personatges a Madrid i a València es va formalitzar el no, és a dir, el no ha lugar ni dinero, que estamos en crisis. I quan ja pensàvem que s’havia tancat el cercle, és a dir, que mai més es veuria TV3 al País Valencià va arribar el Tribunal de no sé què i va dir que sí, que en efecte, la Generalitat no podia clausurar res ni multar a ningú. Tanmateix, passat un temps, la realitat d’avui és que TV3 encara no es veu al País Valencià, bé siga per problemes tècnics o bé perquè ningú ha explicat encara el que s’ha de explicar en aquesta classe de situacions, justament que estem governats per una colla de feixistes impresentables que actuen sempre seguint les directrius que els ensenyaren els inspiradors del passat més fosc de la gloriosa nació espanyola: nunca des tu brazo a torcer, no te dejes engañar, estafa tú antes de que te estafen a tí, que no te tomen por idiota. Deu ser que els idiotes som els altres. De fet, no deixa de ser curiós que en tot aquest temps s’haja passat de dir que TV3 era il·legal a dir que el problema és que els responsables de tal canal utilitzen un mapa del temps que traspassa les fronteres estrictament catalanes. El de sempre, el temeta. A València l’anticatalanisme compta ja amb catedràtics emèrits. I els pobres desgraciats valencians que no ens engolim la mentida a cobrar, tant des del sud com des del nord. D’una banda, pancatalanistes; de l’altra, coneguts pel famós refrany valencià i home de bé, no pot ser. I TV3 en negre, com ha de ser. I mentrestant, Canal 9 destruït, per si de cas…
