Així ho ha posat de manifest la directora general del Menor, Rosa Aragonés, durant la presentació de tres guies que la Generalitat ha editat per a ajudar els professionals de la Sanitat, l’Educació i de l’àmbit policial a detectar casos de risc i saber què fer davant aquest tipus de situacions. La secretària autonòmica de Família i Solidaritat, Lucía Cerón, ha conduït l’acte, en què ha estat també el secretari autonòmic de Justícia, Antonio Gastaldi.
En qualsevol cas, és un “número excessiu, són molts menors que requereixen atenció”, ha alertat Cerón, i ha invitat a conèixer els protocols i els centres que s’ocupen d’ells i en els quals, “quan un xiquet entra amb ulls tristos o masegat, ix amb els ulls almenys mirant cap a un futur”.
Precisament prevenir aquest tipus de casos, la Conselleria de Benestar Social, a través de la Direcció General del Menor, ha editat tres fullets desplegables que expliquen de manera ‘clara i sintètica’ totes les qüestions tècniques, procediments i normatives en els quals poden recolzar-se professors, metges i policies per reconèixer les situacions de risc, desemparament del menor o maltractament infantil i saber què fer quan les detecten.
Els tríptics guia responen a preguntes que poden fer-se professors, metges, infermers i policies com: Què és el maltractament infantil i mitjançant quins senyals es pot reconèixer?, Com valorar la urgència de les situacions i què fer en els casos de major gravetat?, Com comunicar-les i protegir els menors?, On trobar les fulles de notificació?.
En total s’ha publicat una tirada de 95.000 exemplars, en castellà i valencià, la majoria dels quals es distribuiran entre les conselleries amb competències en l’àrea educativa, sanitària i policial, així com en les delegacions i subdelegacions del Govern.
A l’àmbit educatiu es distribuiran sobretot entre mestres, caps d’estudi, directors de centres escolars i inspectors educatius. En el sanitari, es prioritzarà la seua distribució especialment en els serveis de pediatria, ginecologia i matrones, unitats de salut mental infantil, serveis d’urgències i unitats de treball social tant dels centres d’atenció primària com d’atenció hospitalària.
Finalment, en l’àmbit policial, la guia es distribuirà entre els cossos i forces de seguretat de l’Estat, tant autonòmiques com locals i nacionals, especialment entre els grups policials especialitzats en temes de dona i de menors.
TELÈFONS DEL MENOR
Les guies ofereixen una sèrie de contactes i telèfons d’interès als quals dirigir-se per contactar amb les entitats competents en aquesta matèria i per sol·licitar o ampliar informació sobre la forma més adequada de procedir, com el Telèfon del Menor (900 10 00 33), el Telèfon d’Ajuda a la Infància (116111), el Telèfon Prop de la Generalitat (012), els telèfons de les direccions territorials, els centres de recepció de menors i els de les Fiscalies de Menors.
