RedactaVeu / València.
Més de 200 persones van assistir a la presentació del llibre La idea del socialisme. Assaig d’una actualització, que es va celebrar anit a València. En l’esdeveniment va participar com a ponent Axel Honneth, representatiu membre de l’Escola de Frankfurt, professor a la Columbia University de Nova York i de la Goethe-Universität de Frankfurt i autor del llibre. També van estar Anacleto Ferrer, director de l’Institut d’Humanitats i Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim, i Benno Herzog, professor de Sociologia i Antropologia de la Universitat València.
“No crec que el socialisme haja mort”
Durant la seua intervenció, Axel Honneth va destacar les idees principals del llibre. L’autoexploració és el motiu principal pel qual el va escriure, segons va explicar: “Com més gran em feia, no responia tan clarament que jo era socialista, no ho tenia tan clar. Aquest llibre era una manera de clarificar la meua orientació”. “Hui diuen que el socialisme ha mort. No vull creure això”, va afegir. I, per això, va escriure l’obra, perquè “una idea tan poderosa com el socialisme no podia deixar-se morir”, va explicar.
Segons Honneth, el socialisme ha realitzat “una tasca de reconstrucció històrica per la idea comú de la llibertat, entesa com un reflex dels valors bàsics de la Revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat”. Però, la noció de llibertat dels francesos era “tan egocèntrica” que necessitaven nous valors normatius i van treballar en una altra idea, la llibertat social, perquè pensaven que podia fer-se millor. “La llibertat social és quan cooperem, és a dir, no és lluitar contra els altres sinó pels altres”, ha explicat Honneth.
Els tres errors del socialisme
El primer dels errors del socialisme, segons Honneth, ha sigut l’economicisme. Una mirada massa centrada en l’economia va “fer els socialistes primerencs passar per alt el valor dels drets civils”. No potenciar que “els ciutadans participaren en la seua llibertat va ser un error profund”. Un altre error en el qual van caure tots els socialistes, de Saint Simon a Marx, segons el filòsof alemany, “és creure que la classe obrera és revolucionària per natura”. El tercer problema que hi veu és el del futur com a necessitat per al socialisme: “Tots pensaven que el comunisme vindria després del capitalisme”, necessàriament, i no abordaven com seria, entre molts altres factors, l’economia social.
La proposta d’Axel Honneth és “canviar el determinisme històric per l’experimentalisme històric” i així veure si hi ha possibilitat d’un augment de la llibertat social. “Potser és reformisme, però no m’agrada la diferència entre reforma i revolució. La història ens permet canviar a millor”, ha indicat.
La presentació dels ponents la va dur a terme Xavier Rius, diputat de Cultura. Rius va explicar que un dels objectius de la Diputació era intentar recuperar el prestigi de la Institució Alfons el Magnànim “i la fita de hui n’és una de les mostres”. Per a Rius, la presència de Honneth a València corrobora que, “en un any i escaig, s’ha aconseguit aquest objectiu”. També va remarcar que qualsevol acadèmic que vulga recórrer a aquesta obra de Honneth a tot l’Estat espanyol haurà de fer-ho en la versió en valencià editada ací.
