Qui no coneix el ‘Mà a Mà’ de Bunyol? A la Foia, a mitjans d’agost, l’auditori de Sant Lluís aplega més de 2.000 persones per gaudir d’un envit bandístic entre els dos conjunts de les dues societats musicals. Igual que als peus de la muntanyeta de l’or, on centenars d’oients gaudeixen mentre les agrupacions musicals de Cullera actuen i el jurat delibera el resultat del certamen que acull la població. Un altre cas semblant té lloc en setembre, a la plaça Major de Llíria, on la Unió i la Primitiva ofereixen el seu tradicional concert per les festes en honor a Sant Miquel. La Ciutat de la Música reuneix una gentada que escolta música de banda, com a Cullera o Bunyol. Són exemples d’espectacles de masses al País Valencià, que ara s’uneixen en un nou circuit amb el propòsit de multiplicar l’audiència.
Les sis societats musicals de Bunyol, Cullera i Llíria van presentar aquest divendres al Centre Cultural la Beneficència, a València, un nou circuit de concerts per potenciar la música creada per a aquest tipus de formacions. ‘A tres bandes’ és una cosa inaudita, feta amb una matèria primera que es conrea amb abundància al País Valencià i que pretén fer dels concerts un espectacle de masses. Si parem esment a les característiques, es veuen similituds amb altres esdeveniments musicals exitosos. Naix d’una iniciativa privada i independent, que rep el suport de diverses administracions, encara que la consolidació del projecte ha de vindre per l’esponsorització d’empreses -en principi- valencianes.
Els PROMS de la BBC són un dels cicles de música clàssica més multitudinaris del món. Al llarg dels tres mesos d’estiu, el Royal Albert Hall de Londres acull un públic massiu que acudeix a escoltar concerts i viure el moment seguint un ritual completament diferent a l’habitual en els auditoris. Les entrades s’esgoten amb immediatesa i la possibilitat d’acudir al més especial, el conegut com The Last Night (the PROMS), que tanca el cicle, és una odissea. Per això, la televisió pública britànica ho retransmet en directe i abasta una audiència que arriba a través de les emissores de ràdio arreu del món -al País Valencià es poden seguir per Radio Clásica (RNE) o per Internet-. Gaudir d’un concert dempeus costa més o menys huit euros. Les peculiaritats de l’espectacle -tant per l’afluència com pels procediments- han fet que els PROMS siguen qualificats com un festival de rock.
No és la primera vegada que s’han celebrat iniciatives musicals que s’assimilen al tarannà dels PROMS. El director artístic de l’Auditori d’Alacant (ADDA) va organitzar el 2016 un concert solidari que va titular de manera semblant. Amb Michael Nyman com a estrella invitada, Josep Vicent va dur el concepte de concert anglosaxó a l’auditori alacantí. El mateix director d’Altea va portar fins al Palau de la Música de València el format del Concert Casual & Lounge, on novament la posada en escena de la música -orquestral- bevia directament de la flaire londinenca.
El “G-6” queda així constituït oficialment i compta amb una presidència. Foto: laveupv.
“A tres bandes”, segueix fil per randa moltes de les prescripcions dels concerts del Royal Albert Hall. La principal diferència, en aquest cas, es troba en el fet que en el centre de l’espectacle es col·loca la música per a banda.
El “G-6” es constitueix oficialment
Cullera és un dels punts turístics més importants del litoral valencià. Aprofitant la temporada alta, la localitat de la Ribera podrà ampliar la seua oferta de turisme cultural amb el primer concert del circuit que acollirà el proper 8 de juliol. Als emblemàtics Jardins del Mercat -escenari on té lloc el degà Certamen de Bandes- el públic podrà gaudir de l’actuació de les bandes simfòniques de la Unió Musical de Llíria, l’Artística de Bunyol i l’Ateneu Musical de Cullera.
El cicle continuarà al Camp de Túria, en plena tardor -un mes després de la festa gran en honor a Sant Miquel-, la denominada Ciutat de la Música acollirà el 21 d’octubre el segon concert, amb l’actuació de les bandes simfòniques de l’Harmònica de Bunyol, la Santa Cecília de Cullera i la Primitiva de Llíria. El projecte s’ha plantejat per a tres anys -fins al 2019-, a raó de dos concerts per any, de manera que encara queda tancar, en successives reunions, quan serà el concert que acollirà Bunyol, així com definir la nova roda de concerts. Tot i això, el nou col·lectiu deixa les portes obertes a les propostes i iniciatives, ja que “no és una associació exclusiva”, tal com explicava a La Veu el seu president, Josep Vicent Pedrola. Ara bé, el denominat “G-6” bandístic no acollirà de moment noves incorporacions d’altres societats musicals que puguen estar interessades, ja que com remarcava el mateix president, l’objectiu és “consolidar” el projecte.
L’organització del circuit de concerts és totalment privada i autònoma de la Federació de Bandes de Música, ja que la duen a terme la recentment constituïda Associació Musical Bunyol-Cullera-Llíria, formada per les sis societats musicals valencianes -el susdit “G-6”-. El nou col·lectiu queda així constituït oficialment i compta amb una presidència, un càrrec cíclic que té una durada anual.
Un circuit com a segona opció
Fa dos anys que els alcaldes de les tres localitats i els presidents de les sis societats es van reunir a Bunyol. S’ensumava el circuit, però realment, allò que unia les sis bandes després d’una dècada de relacions entrebancades entre elles, era la disconformitat amb l’organització del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (CIBM). L’envit bandístic per antonomàsia havia aterrat al Palau de la Música, deixant el cel obert del recinte del carrer de Xàtiva. Es canviava un lloc amb més capacitat, però una acústica complicada, per un més reduït però més homogeni per a totes les bandes participants. El “G-6” demanava recuperar l’espai que tantes nits havia vist com els primers premis amb Menció d’Honor -el màxim guardó del CIBM- marxaven cap a Llíria, Bunyol o Cullera, tanmateix, la presidenta del Palau i regidora de Cultura, Glòria Tello, va deixar clar en 2016 que la proposta no es podia prendre taxativament sense abans haver escoltat totes les parts. Els altres, és a dir, les societats musicals que habitualment participen en la Secció d’Honor del CIBM, també tenien alguna cosa a dir sobre el retorn a la plaça.
El “G-6” es va “comprometre per escrit a participar com a mínim dos societats en cada certamen”. Foto: laveupv.
Davant la resposta, el “G-6” va veure clar que calia fer una cosa paral·lela. ‘A tres bandes’, era la segona opció, “no era la primera iniciativa”, afirma Pedrola. La intenció era exercir pressió per aconseguir l’anhelat retorn a l’arena. Així doncs, les sis bandes es van reunir amb l’alcalde de València. Van lliurar un document signat a Joan Ribó on afirmaven que la demanda no pretenia posar “condicions” al CIBM, sinó “millorar-lo, impulsar-lo” i “donar-li visibilitat” explica el president. El “G-6”seguirà presentant-se a competir en el Certamen de València, això sí, “quan el certamen agafe un rumb de millora”. Si es dóna el cas, les sis bandes es van “comprometre per escrit a participar com a mínim dos societats en cada certamen”, raona el també president de la Unió de Llíria.
Exemple i mirall
Lluny de veure cap greuge comparatiu entre les bandes que integren aquest circuit de concerts i les altres societats musicals valencianes, la Federació de Bandes de Música, a través del seu president Pedro Rodríguez, explicava adreçant-se als alcaldes implicats que “les 547 societats musicals us han de donar les gràcies”. Els concerts a les tres ciutats musicals “no són una amenaça” per a la resta i, en tot cas, qui aspire a unir-se al club, des de l’ens federatiu “els ajudarem a estar”. Rebran el suport necessari per poder sumar-se al grup de les bandes de “més alt nivell”, assegurava Rodríguez.
El “G-6” és, tal com han ressaltat els càrrecs polítics que acudien a la presentació del cicle, un “exemple” d’associacionisme i de qualitat musical i un “mirall” on tothom s’hi pot veure reflectit. Sense dubte la música i les bandes vertebren el País Valencià, i alhora és un element distintiu. Això i els “esmorzars” són trets identitaris que “uneixen els valencians” explicava l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, qui assegurava que el símil l’havia fet servir darrerament el president Puig.
Finançament pendent
La qüestió econòmica “no està tancada”, es lamentava Pedrola. El projecte aspira a reunir el màxim nombre possible de públic -es va parlar de combregar entre 3.000 i 4.000 persones-, que pagarà entrada, encara que sempre amb preus reduïts.
Dilluns d’aquesta setmana, el president Ximo Puig rebia les sis societats i els tres alcaldes al Palau de la Generalitat Valenciana, un acte que va servir per palesar el compromís institucional amb la música, i més concretament amb el col·lectiu bandístic valencià. Tanmateix, d’aquella visita no va transcendir cap compromís econòmic.
Els ajuntament “compromesos” posaran bona part de les despeses de funcionament del circuit. Foto: laveupv.
El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, també es reunia amb els alcaldes de Cullera, Bunyol i Llíria, als quals transmetia que des de l’administració que dirigeix “s’estudiaria” la manera de col·laborar amb el nou espectacle, probablement a través de l’Àrea de Cultura que dirigeix Xavier Rius.
El mateix va manifestar el president de les Corts, Enric Morera, qui durant el discurs de presentació del circuit anunciava el compromís de la cambra valenciana amb el projecte. “Estem ací -deia Morera- amb una iniciativa que va en benefici de totes les societats musicals”.
Aleshores, qui paga la festa? Seran els ajuntament que “ja estan compromesos”, apunta a aquest diari el president del “G-6”, els qui posaran bona part de les despeses de funcionament del circuit. Això, junt a les entrades i la recerca que ja s’està duent a terme per aconseguir esponsorització d’empreses valencianes. De moment, amb un finançament encara pendent, Pedrola assegura que duran endavant el dos primers concerts del circuit “perquè les empreses vegen el que és”, després, confien en l’arribada de patrocini privat del teixit valencià, encara que no descarten una injecció de capital “a nivell superior”, és a dir, estatal o internacional.
