L’emblemàtic i durant dècades oblidat edifici de Bombas Gens, situat al valencià barri de Marxalenes, prompte lluirà amb tota la seua esplendor per a acollir un gran centre cultural gràcies al treball de recuperació de la Fundació Per Amor a l’Art. L’entitat ha fet públiques les primeres imatges de l’ampliació del projecte, les quals revelen alguns dels detalls d’aquest procés de recuperació únic a València.
L’antiga fàbrica Bombas Gens, d’indubtable valor historicosocial, és un dels escassos exemples d’arquitectura industrial de la dècada del 1930 que roman en peus i renaix ara “com un espai polivalent i referent internacional”, segons la Fundació Per Amor a L’Art, que desenvoluparà en ell la seua triple activitat: artística, social i investigadora.
La seua arquitectura i l’estil art déco de les seues façanes fan d’aquest espai “un enclavament únic i especial per a albergar nous usos que responguen a les necessitats de l’actualitat”. Es preveu que, després d’obtenir les autoritzacions pertinents, la Fundació establisca la seua seu a Bombas Gens en la primavera d’aquest mateix 2017.
Després de la rehabilitació de les naus, executada per Eduardo de Miguel, Ramón Esteve assumeix la reinvenció i ampliació del projecte, amb l’assessorament d’Annabelle Selldorf, experta a transformar edificis emblemàtics en espais museístics. “L’objectiu ha sigut sempre el d’aconseguir unificar el criteri d’intervenció en tot el conjunt, siguen edificis originals o de nova construcció i, al mateix temps, dotar cadascun d’ells de la singularitat que cada ús específic necessita”, explica Ramón Esteve.
Vestíbul.
Accés nau.
Espai d’art, restaurant i centre dia per a xiquets
Com a nucli central del complex hi ha el centre d’art que ocupa les quatre naus originals i gran part del cos de façana. Amb una relació més lateral trobem els volums de restaurant i centre de dia per a xiquets en risc d’exclusió social, a més de les oficines que ocupen l’antiga vila.
Altres espais independents, com el jaciment del celler del segle XV en el pati posterior o el refugi antiaeri de la Guerra Civil, “estan articulats amb patis o zones verdes que ens permeten gaudir adequadament de l’escala del conjunt i descobrir cadascun dels seus racons”, detalla la Fundació.
Vista a vila i refugi.
Pel que fa a l’aspecte exterior, el treball de recuperació ha tractat de reproduir l’atmosfera industrial del complex original utilitzant materials com la rajola ceràmica i l’acer galvanitzat, mentre que en altres punts més discrets s’ha reinterpretat la ceràmica original del celler i l’alqueria que -combinada amb la fusta- dota de major noblesa els espais. En els interiors s’emulen de nou les cobertes lleugeres de fusta.
Recreació virtual del centre de dia.
Celler.
La impulsora d’aquesta iniciativa, la Fundació Per Amor a l’Art, és una entitat dedicada a l’art que cerca desenvolupar la sensibilitat artística en la societat posant la col·lecció “Per Amor a l’Art” al seu abast; la recerca, estudiant i divulgant aspectes relacionats amb la malaltia de Wilson i altres malalties rares; i l’ajuda social, atenent els més necessitats, principalment xiquets en situació de vulnerabilitat.
