En el pròleg del llibre, a càrrec d’Iban L. Llop es pot llegir: “Sempre he trobat complicadíssim ‘explicar’ un poema o un llibre de poemes. Com dir, en prosa, tot el treball de mesos i potser anys que hi ha abocat el poeta? Com obrir la lectura d‘Escandall? Parlant de com és de dura la malaltia de l’Alzhèimer? Parafrasejant el toll de sensacions que abasseguen l’home-poeta davant l’espera d’una fi que degenera lentament i progressiva? Banalitats, compadir l’home no el fa millor poeta i a Escandall el poeta no vol compassió, vol provocar i provocar a la manera que Joan-Elies ja ens té acostumats. […] És la poesia de Joan-Elies una poesia feta de veus i a Escandall plana de manera quasi desesperada aquest intent de retrobar la veu del pare, la paraula com a generadora de memòria”.
Escandall, de Joan Elies Adell, us emocionarà… No hem estat educats la nostra generació en les emocions, potser, per això ens és tan difícil parlar. Adell dedica aquest llibre al seu pare, que va marxar prou abans d’anar-se’n físicament a causa de patir la malaltia de l’Alzhèimer, que queda resumit al principi d’aquesta publicació: “I tot això esdevé inesperadament. Com aquesta pintada esborrada per la calç, que algú va escriure tants anys abans i que ara ressorgeix, com un vell amor, i que et diu: t’estimo”.
Presentació del llibre. Vídeo: Canal Ruben Cervera Sorli.
En Escandall l’autor explica tot el que volguera haver-li dit al seu pare, però que és conscient que ja no pot… Perquè ja viu una altra realitat, una realitat aliena que fa que el poeta s’aferre al que més domina: la paraula. “Ara, per a mi, ets una paraula, la més precisa, la més preciosa, que vacil·lo a pronunciar només esborrant-la: pare meu”, es pot llegir.
I és el pare i la malaltia el que l’obliga a fer un recorregut vital, un recorregut d’enyorança, un viatge cap a les emocions, olors i sentiments. La reducció absoluta en el que és veritablement cert: el seu pare, el porta de la mà a l’exploració de com va estar la seua relació. Un retorn obligat a un passat carregat d’enyorança. “He tornat a Vinaròs, a casa nostra, ara buida. Pujo per les escales, arribo al replà, obro la porta i encenc els llums. Camí pel silenciós passadís percebo les olors familiars, barrejades amb profunda olor de pols, com en un desert”, tal com apareix en Escandall.
Escandall. Imatge: Mariola Nos.
“Si fem viatges per tenir-los gravats en memòria, per reviure’ls i recordar-los, quin tipus de viatge és aquest que et fa desaparèixer la sensació del temps? Un camí desert d’enyorança”, relata Adell en aquesta publicació. On també es pot llegir: “Un viatge dolorós com dolorosa és la pèrdua. I un ésser conscient que tot continua, que cadascú fa camí, encara que faça mal. I que la vida no s’atura. Un sentiment de culpa quan ens allunyem físicament, només físicament, dels que estimem. I són però no hi són. El quotidià, que continua el seu camí… Que un dia s’aturarà també”.
“Aviat tornaré a preparar la maleta, faré una última ullada i em quedaré mirant tot això, abans de marxar… I quan arribi a l’Alguer, a casa meva, abans d’anar-me’n a dormir, sentiré com d’incrustada és a mi la teva olor, gairebé infantil, la sentiré Durant unes hores, potser uns dies, com un calfred Desolat i hermètic, fins que la irrupció de la meva quotidianitat l’allunyi per una temporada”, tal com apareix en Escandall.
És un poemari carregat de preguntes vitals com: “Per què en ell? Mai has fumat. Tampoc has begut ni t’ha agrada’t sortir de nit…”
Joan Elies Adell, segon per l’esquerre. Foto: Mariola Nos.
El poeta és conscient que el seu pare se n’anirà definitivament i busca, en el seu interior, el sentiment tan fort que els uneix: “I, contràriament, desapareix el sentit de les coses. Un constant retorn. Això és: formes part de la meva vida amb més densitat que un simple record. És tot el que puc dir. I després?”. Que remata amb: “La teva memòria s’assembla massa a un oblit. I amb tot, no em resulta imaginable deixar de dir-te: “tu””.
L’autor
Joan Elies Adell és de Vinaròs (1968). És poeta i assagista. Autor dels llibres de poemes La matèria del temps (1994), Oceà immòbil (1995), A curt termini (1997), Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003), La degradació natural dels objectes (2004), Pistes falses (2006), Si no et tinc (2013) i Escandall (2014). També l’antologia La tercera illa: Poesia catalana de l’Alguer (1945-2013). Adell, entre altres, ha guanyat els premis de poesia Alfons el Magnànim de València, la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell, així com el premi de la crítica dels escriptors valencians. La seua obra està traduïda a diversos idiomes i ha estat inclosa en diverses antologies.
És doctor en Filologia Catalana i llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Ha estat professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Oberta de Catalunya. Professor visitant a la University of North Carolina a Charlotte. Actualment és el coordinador de les activitats culturals de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Itàlia. Viu a l’Alguer.
