Diari La Veu del País Valencià
Medi Ambient treballa en la recuperació, manteniment i protecció de la rosseta

RedactaVeu / València.

El secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, ha assenyalat que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenrotllament Rural “està més de dos dècades treballant intensament en la recuperació, manteniment i protecció de les poblacions de rosseta”, de fet, “és una de les espècies de vertebrats valencians sobre les quals s’han desenvolupat més actuacions de conservació”, ha especificat.

Julià Álvaro ha participat en la finca d’’El Racó’, situada en el Parc Natural d’El Fondo d’Elx, en la reintroducció de 12 exemplars de rosseta en una gàbia de presolta. Els exemplars procedeixen del Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler, dependent de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenrotllament Rural, on han nascut i rebut les cures necessàries per a poder procedir a ser alliberades en el medi natural.

La rosseta és una de les aus en major perill d’extinció de la Unió Europea. De fet, tota la població reproductora de rosseta a Europa Occidental es localitza bàsicament a Andalusia i País Valencià, junt amb unes poques parelles que alguns anys poden arribar a nidificar a Castella-la Manxa, Múrcia i Balears. Amb aquest programa de reintroducció es pretén recuperar les poblacions valencianes, espanyoles i europees d’una de les espècies d’aus aquàtiques més amenaçades del continent.

El secretari autonòmic ha explicat que “a fi d’aconseguir l’objectiu de recuperació, durant les últimes quatre setmanes han sigut traslladats un total de 48 exemplars des de les instal·lacions de cria en captivitat del Centre de Recuperació de Fauna fins a aquesta mateixa gàbia de presolta”.

Programa de reintroducció

L’alliberament de la majoria dels exemplars s’ha dut a terme per mitjà d’una variant del mètode conegut com hacking o “criança campestre”, molt utilitzat en la reintroducció de rapaços.

Per a això, s’ha construït una gàbia, de 20 metres quadrats, que s’ha situat en la vora d’una de les llacunes de la finca. En l’interior s’hi instal·len els exemplars de rosseta i els proporcionen aliment durant uns 10 dies. Transcorregut aquest temps, s’obri la gàbia, i es permet que es moguen amb llibertat per la zona, encara que se’ls continua aportant aliment, però cada dia en menor quantitat, fins a ser alliberats. Una vegada en llibertat, es realitza un intens seguiment per mitjà de la utilització de parany fotogràfic. És important ressaltar que els exemplars reintroduïts en el medi natural actuen de la mateixa manera que els salvatges que, puntualment, s’acosten per la zona. Després d’un mes d’observació, encara es pot veure algun exemplar rondant per la gàbia.

Amb la intenció d’estudiar els exemplars alliberats i avaluar els moviments dins i fora, el grup d’investigació en Ecologia Terrestre de la Universitat Miguel Hernández va iniciar un projecte de marcatge amb exemplars equipats amb emissors via satèl·lit que permeten identificar cada exemplar i estudiar els seus moviments.

El projecte, que es va iniciar en 2014, està cofinançat per la Fundació Biodiversitat i el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient i compta amb la participació de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient.

Amb les dades que s’aporten en aquest estudi, s’espera poder conèixer on hibernen les rossetes, així com avaluar la taxa de supervivència dels exemplars criats en captivitat. Aquesta informació és essencial tant per a la comunitat científica com per a l’administració i les entitats conservacionistes, a fi de detectar les causes del declivi poblacional, avaluar els riscos d’extinció i poder establir accions efectives de conservació al llarg de la ruta migratòria d’aquesta espècie.

Així mateix, tècnics del Servei de Vida Silvestre realitzen un exhaustiu control de la població valenciana de rosseta que inclou la realització de censos quinzenals i mensuals en els parcs naturals d’El Fondo i les Salines de Santa Pola. En els últims anys, el seguiment s’ha reforçat per mitjà de contractes amb el Departament de Biologia Aplicada de la Universitat Miguel Hernández.

Comparteix

Icona de pantalla completa