Ignasi Muñoz / València.
La bona imatge basada en la qualitat de l’agricultura valenciana als mercats, sobretot europeus, amaga una realitat menys afavoridora. Els darrers vint anys s’han deixat perdre 138 mil hectàrees. Durant eixe període la mitjana d’edat dels propietaris de terres ha passat dels 48 als 64 anys. Només el 9% dels llauradors viuen en exclusiva de la feina agrària.
Contra el possible declivi d’una forma de vida i d’un sector econòmic que encara representa el 20% de les exportacions (5.000 milions), el Consell ha aprovat l’avantprojecte de Llei d’Estructures Agràries. Durant una compareixença després del ple del Govern, la consellera Elena Cebrián en va fixar els objectius en “l’adaptació de l’agricultura valenciana al segle XXI i tornar l’orgull i la il·lusió al sector”.
El diagnòstic és ja clàssic. El camp valencià pateix d’una excessiva fragmentació, dispersió de parcel·les, poc hàbit de treball en comú, preus baixos i alts costos. La mitjana d’extensió de les explotacions és de 5,4 hectàrees mentre que a l’Estat espanyol és de 25.
Les mesures incloses en l’avantprojecte suposen la intervenció directa de l’Administració en un sector deixat durant molts anys a cura del lliure mercat i l’especulació urbanística, amb immenses extensions ara abandonades convertides en terreny urbanitzable.
Entre les actuacions previstes es troben la creació d’una “xarxa de terres” per a connectar oferta i demanda de sòl i el foment de la producció en comú que faça més rendible l’ús de noves tecnologies i el millor aprofitament dels recursos hídrics.
Com amb qualsevol reforma agrària, la llei aspira a la “reestructuració parcel·lària”. Segons la consellera, s’ha d’anar més enllà de “la tradicional concentració” de terres en grans latifundis, cap a la creació d’explotacions amb una grandària suficient “per a una gestió àgil i rendible, amb el foment d’energies renovables i amb l’objectiu final de l’autosuficiència.”
Els incentius fiscals per a l’adquisició o l’arrendament de finques completen el nou marc normatiu. El pressupost de la Generalitat per a enguany inclou partides adreçades a aquests objectius per 24 milions. La previsió per als propers anys va dels 33 als 60 milions, tot depenent dels recursos disponibles.
Segons Elena Cebrián, tot plegat forma part d’una “nova política agroalimentària valenciana pròpia, conscient i amb objectius clars, una condició necessària per tal d’acudir amb garanties a qualsevol negociació sobre la Política Agrícola Comuna (PAC) a escala europea”.
