RedactaVeu / EP / València.
El president de Mercadona, Juan Roig, s’ha sincerat aquest dijous en la roda de premsa de presentació de resultats de la companyia. Després de destacar les bones xifres de la cadena de supermercats, que va elevar el 2016 els seus beneficis un 4% fins als 636 milions d’euros, Roig ha deixat veure que el model d’empresa de Mercadona també té alguna debilitat.
En aquest sentit, Roig s’ha referit a les vendes en línia sobre les quals ha avançat que la companyia està desenvolupant un model teòric del mercat en línia per a fer-lo més rendible perquè considera que, si fan el pas, han d’estar segurs que així siga. El que ningú esperava és que en la roda de premsa, el president de Mercadona reconeguera que la pàgina web de l’empresa és “una merda”.
“Nosaltres creiem que podem fer-la –la venda en línia– rendible i la farem. La nostra pàgina web és una merda, ho diuen els clients i així ho dic jo”, ha assenyalat.
Per això, ha detallat que a principis del 2018 la companyia sabrà “molt” si s’anima a donar el salt a la venda en línia. “Si no ho sabem fer rendible, no l’engegarem. Hui creiem que és rendible i ho demostrarem”, ha assenyalat.
Més vendes i beneficis
Mercadona va registrar un benefici net de 636 milions d’euros el 2016, la qual cosa suposa un augment del 4 per cent respecte a l’assolit en l’exercici precedent. A més, la companyia va crear 4.000 noves ocupacions fixes durant l’últim any, una xifra que eleva la seua plantilla a 79.000 persones.
Així mateix, el passat exercici les vendes de la cadena de supermercats valenciana van pujar un 3,9%, fins a arribar als 21.623 milions d’euros davant dels 20.831 milions del 2015, segons els resultats donats a conèixer, aquest dijous, en roda de premsa, pel president de la companyia, Juan Roig, qui ha destacat que, d’igual manera, les vendes en volum han augmentat un 4%, fins als 11.071 milions de quilos i litres (quilitres).
A més, Mercadona ha reforçat el seu compromís inversor fins a aconseguir els 685 milions d’euros en 2016, destinat, principalment, a la reforma de 35 tendes i l’obertura de 50 nous supermercats, la qual cosa va fer créixer la seua xarxa fins als 1.614 establiments. Així mateix, ha continuat amb les obres de construcció del Bloc Logístic d’Abrera (Barcelonés) amb diverses de les seues fases ja en funcionament i pretén prosseguir amb les del Bloc Logístic de Vitòria-Gasteiz (País Basc) i les del Centre de Processament de dades en Villadangos del Páramo (Castella i Lleó).
També, dins del capítol inversor de la companyia està l’adquisició de la parcel·la Parc Sagunt, situada en la localitat valenciana de Sagunt per a la construcció del principal bloc logístic regulador de la companyia.
