XP / EP / Madrid.
Pablo Iglesias s’ha imposat a Vistalegre II. El secretari general ha guanyat Íñigo Errejón en tots els terrenys: el dels documents polítics i el dels equips de la direcció.
Iglesias, que ha rebut 128.700 vots com a candidat a la secretaria general (89%) enfront dels 15.700 del diputat autonòmic andalús Juan Moreno Yagüe (10,9%) i es fa amb el 60% del Consell Ciutadà Estatal.
L’equip d’Iglesias ha aconseguit 37 membres per al Consell Ciutadà Estatal, als quals cal sumar Iglesias com a secretari general i els secretaris autonòmics, mentre que el d’Errejón n’ha aconseguit 23 i els Anticapitalistes de Miguel Urbán i Teresa Rodríguez, 2. És a dir, Iglesias suma el 60,3% dels llocs de la direcció –incloent el del secretari general–; Errejón, un 36,5% i un 3,1%, Anticapitalistes.
La clau del futur de Podem depenia del resultat de la votació dels documents polític i organitzatiu i en els equilibris de poder entre els tres principals grups –els partidaris de Pablo Iglesias, els d’Íñigo Errejón i els anticapitalistes de Miguel Urbán− que s’estableixen a la nova direcció per poder desenvolupar un o altre projecte de partit.
El document polític guanyador, el de ‘Podemos para todas’, el grup que lidera Pablo Iglesias, planteja una línia ideològica més semblant a la que ha portat fins ara el partit i aposta per recuperar més connexió amb el carrer i enfortir el projecte propi allunyant-se d’altres formacions. En canvi, el document de ‘Recuperemos la ilusión’, el col·lectiu d’Íñigo Errejón, aposta per una línia més pactista, que establisca aliances amb altres forces d’esquerres i enfortisca la feina institucional com a base per poder assolir el poder polític. Els Anticapitalistes de Miguel Urbán, amb la candidatura ‘Podemos en movimiento’, han obtingut menys suport, però plantegen una línia més semblant a la d’Iglesias i plantegen més lligams amb el teixit social i prioritzar els esforços en el canvi social abans que en la feina institucional.
Pel que fa als documents organitzatius, el del grup d’Iglesias –que també s’ha imposat per un 54%− manté les estructures actuals, amb una secretaria general que acumula la major part del poder que ara té i limitant la capacitat de convocar consultes a la seua figura. A més, no inclou canvis al Consell Ciutadà Estatal i manté els 62 membres actuals. El grup d’Errejón (34%), en canvi, preveu ampliar aquesta direcció amb més persones, provinents de la representació dels territoris, i establir així quotes de tipus federal. També aporta més autonomia a les organitzacions territorials i resta poder a la secretaria general. A més, deixa també en mans dels organismes autonòmics i locals la seua política d’aliances electorals. El projecte dels Anticapitalistes (10%) preveu també aquesta descentralització, però deixa, a més, en mans dels territoris, establir quina forma jurídica adopten i si es vinculen més o menys a l’estructura estatal.
En el document ètic, el secretari general aconsegueix el 53% dels vots; els d’Errejón obtenen un 33%, i els Anticapitalistes un 11%. En el de feminisme i igualtat; Iglesias i anticapitalistes compartien document i han rebut el 61% dels vots, davant el 35% del document d’Errejón.
